Vés al contingut

Kanō Sanraku

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En aquest nom japonès, el cognom és Kanō.
Plantilla:Infotaula personaKanō Sanraku

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 狩野山楽 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1559 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
districte de Gamō (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort1635 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Kyoto (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode Edo Modifica el valor a Wikidata
Ocupadorclan Toyotomi Modifica el valor a Wikidata
MovimentKyō-Kanō School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsKano Eitoku Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKanō Sansetsu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsKanō Sansetsu, fill adoptiu
Kano Eitoku, pare o mare adoptiva Modifica el valor a Wikidata

Kanō Sanraku, el veritable nom del qual era Kanō Mitsuyori, i era sobrenomenat Heizō o Shuri, va ser un pintor japonès de l'Escola Kano que va pintar sota el nom artístic de Sanraku.[1][2][3][4] Va néixer a Omi, Prefectura de Shiga el 1559 i va morir el 30 de setembre de 1635.[4]

Biografia

[modifica]

Fill del pintor Kimara Nagamitsu,[2] va ser adoptat pel seu mestre, Kano Eitoku (1543-1590), del que va ser el deixeble favorit. A la mort de Mitsunobu, fill major de Kano Eitoku, el 1608, està al costat de Kanō Sadanobu (1597-1623) al capdavant del taller familiar i és, sens dubte, l'artista que millor il·lustra la segona part de l'època Momoyama, a Kyoto.

Fill de guerrer, serveix de page al Shōgun Toyotomi Hideyoshi qui, adonant-se del seu talent, ho posa en aprenentatge amb Kano Eitoku.[2][4] Sanraku continuarà beneficiant-se de l'empar de Hideyoshi, sobretot després de la mort d'Eitoku, i el 1592 se l'encarrega la decoració del castell de Momoyama.

Quan la família Kanō s'instal·la a Edo, nou centre del poder, Sankaru roman a Kyoto i els seus descendents asseguren després d'ell la continuïtat del seu taller sota el nom de Kyō- Kanō, «família Kanō de Kyoto». Han arribat nombroses obres de Sanraku, des de tintes en estil cursiu a grans composicions decoratives en colors, de paisatges delicats a escenes històriques xineses, mostrant tota l'extensió del seu talent i la seguretat de la seva tècnica. Les obres de Sanraku s'adiuen amb la contundent qualitat de Momoyama i amb la tranquil·la representació de la natura, i que tenen un ús més refinat de color típic del període Edo.[5]

Cap a 1620 treballa en les exquisides pintures murals de dos edificis del monestir Daitoku-ji de Kyoto, on es troben paisatges i els pins amb falcons monocroms, inscrits en la tradició Kanō, inaugurada per Motonobu (1476-1559). La seva tendència a l'estilització del traç arriba a l'extrem en les composicions del santuari Tenkyû-in, en el temple zen Myōshin-ji de Kyoto, executades per Sanraku i el seu fill adoptiu Sansetsu (1590-1651) entre 1631 i 1635, just abans de la defunció del pintor.

Els colors han guardat tota la seva frescor, ja sigui en les pintures dels tigres de les sales centrals, en les enredaderas florides de bambú de la sala est o les pruneres i els ocells de la sala oest. Gran part del conjunt es deu a Sansetsu; no obstant això, la delicada sensibilitat de Sanraku es deixa veure en el savi càlcul del ritme, l'aspecte gairebé geomètric de les roques i de l'arbre tort, proper a una bellesa estàtica, fins i tot abstracta. Dona solta al seu talent dissenyador en un paravent de l'antic palau de Chūkyō, actualment conservat en el Museu Nacional de Tòquio.

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Dictionnaire Bénézit, Dictionnaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs, vol. 7, edicions Gründ, gener de 1999, 13440 p. isbn 2700030176, p. 692.
  2. 2,0 2,1 2,2 Hetl-Kuntze, 1969, p. 117.
  3. «Kanō Sanraku (Japanese painter, 1559-1635)». J. Paul Getty Trust, 2004. [Consulta: 26 novembre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Kano Sanraku]». The concise Grove dictionary of art. Oxford University Press, 2002. [Consulta: 26 novembre 2016].
  5. Paine, 197–198; Watson, 44, 51–53

Bibliografia

[modifica]
  • Dictionnaire Bénézit, Dictionnaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs, vol. 7. Edicions Gründ, gener de 1999, 13440 p. (ISBN 2700030176), p. 692
  • Hetl-Kuntze, H. Hans L. C. Jaffé. Far Eastern Art.The Dolphin history of painting. Thames and Hudson, 1969. 
  • Maurice Coyaud, L'Empire du regard – Mille ans de peinture japonaise. Edicions Phébus, París, novembre de 1981, (ISBN 2859400397), pp. 32-54
  • Terukazu Akiyama, La Peinture japonaise. Les éditions d'Art d'Albert Skira, Ginebra, 1961.
  • Paine, Robert Treat, in: Paine, R. T. & Soper A, The Art and Architecture of Japan, Pelican History of Art, 3rd ed 1981, Penguin (now Yale History of Art), ISBN 0140561080

Enllaços externs

[modifica]