Karl von Staudt
  | |
| Nom original | (de) Karl von Staudt |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 24 gener 1798 Rothenburg ob der Tauber |
| Mort | 1r juny 1867 (69 anys) Erlangen |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen Universitat d'Erlangen |
| Tesi acadèmica | Sobre les efemèrides i les òrbites dels asteroids (1822) |
| Director de tesi | Carl Friedrich Gauß |
| Es coneix per | Teorema de von Staudt-Clausen |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria, matemàtiques, teoria de nombres, nombres de Bernoulli, geometria diferencial i corba |
| Lloc de treball | Erlangen Nuremberg Göttingen |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Würzburg Universitat d'Erlangen |
| Membre de | |
| Professors | Carl Friedrich Gauß |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Eduard Torroja i Caballé |
| Família | |
| Cònjuge | Jeanette Drechsler |
| Fills | Edward i Mathilde |
| Pares | Sabine Maria Albrecht i Johann Christian von Staudt |
| Parents | Elisabeth Klein (en)  (neta) |
Karl Georg Christian von Staudt (1798-1867) fou un matemàtic alemany conegut pels seu treball en geometria.
Vida i obra[modifica]
La família de von Staudt pertanyia a la noblesa de la ciutat lliure de Rothenburg (no es va incorporar a Baviera fins al 1802) en la que sempre havien exercit càrrecs administratius i polítics. Malgrat que els seus pares volien que fes carrera en lleis o en el comerç, el jove von Staudt se sentia inclinat per les matemàtiques. Després de cursar els seus estudis secundaris a Ansbach va romandre en aquesta ciutat un temps prenent classes de matemàtiques.
El 1819 va ingressar a la universitat de Göttingen on va rebre classes de Gauss. El 1822 va rebre el doctorat a la universitat d'Erlangen pels treballs astronòmics que gavia fet sota la direcció de Gauss.[1]
Després de haver estat treballant com a professor de secundària a instituts de Würzburg i Nuremberg, el 1832 és nomenat professor de la universitat d'Erlangen, càrrec que mantindrà fins a la seva mort.[2]
Tot i que és recordat per un teorema en teoria de nombres,[3] el teorema de von Staudt-Clausen sobre els denominadors dels nombres de Bernoulli,[4] els seus treballs més influents van ser en geometria. De fet, se'l considera el primer en voler separar les propietats mètriques de les figures de les seves propietats descriptives.[5] En el seu llibre Geometrie der Lage (Geometria de posició) (Nuremberg, 1847) explica la seva teoria de forma summament estricta.[6] Von Staudt entenia que la geometria de posició era una geometria projectiva pura, molt més fonamental que altres formes de geometria en estar lliure de qualsevol consideració mètrica o de mesura.[7] Entre 1856 i 1860 es van publicar els tres volums de la seva ampliació: Beiträge zur Geometrie der Lage (Contribucions a la Geometria de Posició).[8]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Araci, Serkan; Acikgoz, Mehmet; Sen, Erdogan «On the von Staudt–Clausen's theorem associated with q-Genocchi numbers» (en (anglès)). Applied Mathematics and Computation, Num. 247, 2014, pàg. 780-785. DOI: 10.1016/j.amc.2014.09.053. ISSN: 0096-3003.
- Clarke, Francis «The universal von Staudt theorems» (en (anglès)). Transactions of the American Mathematical Society, Vol. 315, Num. 2, 1989, pàg. 591-603. ISSN: 0002-9947.
- Dorce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des del segle xvii fins a l'inici de l'època contemporània. Edicions Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 9788447538195.
- Reich, Karin. «Karl Georg Christian Von Staudt, Book on Projective Geometry (1847)». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Landmark Writings in Western Mathematics 1640-1940 (en (anglès)). Elsevier, 2005, p. 441-447. ISBN 0-444-50871-6.
- Smith, James T. Methods of Geometry (en (anglès)). John Wiley & Sons, 2000. ISBN 9781118031032.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl von Staudt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Burau, Werner. «Staudt, Karl Georg Christian von». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 juliol 2016].