Kepler-1625b I

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicKepler-1625b I
Data de descobriment2017[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentmètode del trànsit[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,98 ua[1] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P287,4 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi0,437 R_J[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,06 M_J[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,4065 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,799 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,145 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 41m 43.0402s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)39° 53' 11.499''[4] Modifica el valor a Wikidata

Kepler-1625b I, una possible satèl·lit natural de l'exoplaneta Kepler-1625b, pot ser la primera exolluna descoberta (pendent de confirmació), i es va indicar per primera vegada després d'observacions preliminars del telescopi espacial Kepler.[5] Una campanya d'observació més exhaustiva del Telescopi Espacial Hubble va tenir lloc a l'octubre de 2017, que finalment va conduir a un article de descobriment publicat a Science Advances a principis d'octubre de 2018. Els estudis relacionats amb el descobriment d'aquest satèl·lit suggereixen que l'exoplaneta amfitrió té una mida de diverses masses de Júpiter i es creu que el satèl·lit és aproximadament la massa de Neptú. Com diversos satèl·lits del Sistema solar,[6] la gran exolluna teòricament seria capaç d'allotjar la seva pròpia lluna, anomenada subsatèl·lit, en una òrbita estable, encara que no s'ha trobat cap evidència d'aquest subsatèl·lit.[7]

Mida relativa i distància de Kepler-1625b i la see satèl·litKepler-1625b-I, que empra imatges de Júpiter i Neptú

Estudis i observacions[modifica]

L'article original[8] presentava dues línies d'evidència independents per a l'exolluna, una variació de temps de trànsit que indicava un satèl·lit amb la massa de Neptú i una caiguda fotomètrica que indicava un satèl·lit de radi de Neptú. Una nova anàlisi independent de les observacions publicades el febrer de 2019[9] va recuperar ambdós, però va suggerir que un Júpiter calent inclinat i amagat també podria ser el responsable, cosa que es podria provar amb observacions futures de velocitat radial de l'espectroscòpia Doppler. Un tercer estudi que va analitzar aquest conjunt de dades va recuperar la signatura de la variació del temps de trànsit però no la caiguda fotomètrica i, per tant, va qüestionar la hipòtesi de l'exolluna.[10] L'equip de descobriment original va abordar més tard aquest article, va trobar que la seva re-reducció presenta una sistemàtica més alta que pot explicar les seves conclusions diferents.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  2. ↑ David Kipping «HEK. VI. On the Dearth of Galilean Analogs in Kepler, and the Exomoon Candidate Kepler-1625b I» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 21-12-2017, pàg. 36. DOI: 10.3847/1538-3881/AA93F2.
  3. ↑ 3,0 3,1 Alex Teachey «Evidence for a large exomoon orbiting Kepler-1625b» (en anglès). Science Advances, 10, 03-10-2018, pàg. eaav1784. DOI: 10.1126/SCIADV.AAV1784.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. ↑ Teachey, A.; Kipping, D. M.; Schmitt, A. R. «HEK. VI. On the Dearth of Galilean Analogs in Kepler, and the Exomoon Candidate Kepler-1625b I» (en anglès). The Astronomical Journal, 155, 1, 26-07-2017, pàg. 36. arXiv: 1707.08563. Bibcode: 2018AJ....155...36T. DOI: 10.3847/1538-3881/aa93f2.
  6. ↑ Kollmeier, Juna A.; Raymond, Sean N. «Can moons have moons?» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters, 483, 21-11-2018, pàg. L80–L84. arXiv: 1810.03304. DOI: 10.1093/mnrasl/sly219.
  7. ↑ Forgan, Duncan H. «The habitable zone for Earth-like exomoons orbiting Kepler-1625b» (en anglès). International Journal of Astrobiology, 18, 6, 11-02-2019, pàg. 510–517. arXiv: 1810.02712. DOI: 10.1017/s1473550418000514. ISSN: 1473-5504.
  8. ↑ Teachey, Alex; Kipping, David M. «Evidence for a large exomoon orbiting Kepler-1625b». Science Advances, 4, 10, 2018, pàg. eaav1784. arXiv: 1810.02362. Bibcode: 2018SciA....4.1784T. DOI: 10.1126/sciadv.aav1784. PMC: 6170104. PMID: 30306135.
  9. ↑ Heller, René; Rodenbeck, Kai; Giovanni, Bruno «An alternative interpretation of the exomoon candidate signal in the combined Kepler and Hubble data of Kepler-1625» (en anglès). Astronomy & Astrophysics, 624, 17-04-2019, pàg. 95. arXiv: 1902.06018. Bibcode: 2019A&A...624A..95H. DOI: 10.1051/0004-6361/201834913.
  10. ↑ Kreidberg, Laura; Luger, Rodrigo; Bedell, Megan «No Evidence for Lunar Transit in New Analysis of Hubble Space Telescope Observations of the Kepler-1625 System» (en anglès). The Astrophysical Journal, 877, 2, 24-05-2019, pàg. L15. arXiv: 1904.10618. Bibcode: 2019ApJ...877L..15K. DOI: 10.3847/2041-8213/ab20c8.
  11. ↑ Teachey, Alex; Kipping, David M.; Burke, Christopher «Loose Ends for the Exomoon Candidate Host Kepler-1625b» (en anglès). The Astronomical Journal, 159, 4, 05-03-2020, pàg. 142. arXiv: 1904.11896. Bibcode: 2020AJ....159..142T. DOI: 10.3847/1538-3881/ab7001.

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kepler-1625b_I&oldid=32290630»