Kimigayo
  | |
| Títol original | 君が代 (ja) |
|---|---|
| Forma musical | himne nacional símbol nacional del Japó |
| Àudio | |
| Tonalitat | la menor |
| Partitura | Partitura |
| Compositor | Hiromori Hayashi |
| Lletrista | valor desconegut |
| Llengua | japonès mitjà inicial |
| Creació | 26 octubre 1880 |
| Estrena | |
| Estrena | 3 novembre 1880 |
| Escenari | Palau Imperial de Tòquio (Japó) |
 | |
El Kimigayo (君が代), traduït sovint com "que el seu regnat duri eternament", és l'himne nacional del Japó, i és un dels himnes nacionals més curts del món.[1] La lletra està basada en un poema yamato-uta escrit en el període Heian, cantada amb una cançó escrita a finals de l'era Meiji de l'Imperi del Japó. L'actual cançó va ser elegida el 1880, la qual va reemplaçar a una cançó impopular composta onze anys abans (composta per John William Fenton).
Tot i que el Kimigayo va ser l'himne nacional de facto per un llarg temps, va ser reconegut legalment el 1999, amb la promulgació de la llei sobre la bandera i l'himne nacional (国旗及び国歌に関する法律, Kokki Oyobi Kokka ni Kansuru Hōritsu). Després de l'adopció, va sorgir una controvèrsia per l'execució de l'himne en les cerimònies de les escoles públiques. Juntament amb la bandera nacional, el Kimigayo va ser considerat com un símbol de l'imperialisme japonès i del militarisme japonès en temps de guerra.[1]
Protocol
[modifica]La lletra i la notació musical de l'himne apareixen en el segon apèndix de la llei sobre la bandera i l'himne nacional. Pel que fa a la partitura en si, té un arranjament vocal sense esmentar-ne el tempo, i tota la lletra està escrita en hiragana. L'himne està compost en 4/4 (quatre per quatre) en el mode dòric.[2] La llei sobre la bandera i l'himne nacional no detalla de quina manera s'ha de mostrar respecte quan s'interpreta el "Kimigayo". En una declaració feta pel primer ministre Obuchi, la legislació no imposarà noves regulacions al poble japonès pel que fa al respecte en la bandera o l'himne.[3] Tanmateix, els organismes governamentals locals i les organitzacions privades de vegades suggereixen o exigeixen que se segueixin certs protocols. Per exemple, una directiva de l'octubre de 2003 del Govern Metropolità de Tòquio exigia que els professors es posessin drets durant l'himne nacional a les cerimònies de graduació. Mentre estan drets, els professors han de cantar el "Kimigayo" mentre miren cap a la bandera del Japó, la Hinomaru.[4] La llei sobre la bandera i l'himne nacional no dicta tampoc quan ni on s'ha de tocar el "Kimigayo". L'himne, però, es toca habitualment en esdeveniments esportius dins del Japó o en esdeveniments esportius internacionals en els quals el Japó té un equip competidor. En els tornejos de sumo, el "Kimigayo" es toca abans de la cerimònia de lliurament de premis.[5]
Lletra
[modifica]| Kanji | Hiragana | Rōmaji[5] | Transcripció AFI | Català |
|---|---|---|---|---|
|
きみがよは |
Kimigayo wa |
[ki.mi.ɡa.jo ɰa] |
Que el vostre regne, senyor, |
En el japonès modern, kimi (君) significa «tu». Tanmateix, des de l'era Heian (quan el poema va ser escrit) fins a començaments del segle xx, significava «Senyor» o «Dama».[6]
Referències
[modifica]- 1 2 Hungo, Jun. Hinomaru, 'Kimigayo' express conflicts both past and future. Publicat el 17 de juliol del 2007. Revisat el 26 de juliol del 2007.
- ↑ «国旗及び国歌に関する法律» (en japonès). [Consulta: 30 abril 2025].
- ↑ «Statement of Prime Minister Keizo Obuchi» (en anglès). Arxivat de l'original el 24 maig 2011. [Consulta: 30 abril 2025].
- ↑ «Coercion can't foster respect» (en anglès), 7 abril 2004. Arxivat de l'original el 26 maig 2012. [Consulta: 30 abril 2025].
- 1 2 «La bandera y el himno nacional» (en castellà). Web Japan. Japanese Ministry of Foreign Affairs, 2000. Arxivat de l'original el 15 juny 2010. [Consulta: 11 desembre 2009].
- ↑ Yokota, Yukio. Wa ga kimi. Associació de Ciencia Històrica de Furuta. Revisat el 22 de desembre del 2007.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Himne i bandera nacional a Web-Japan.org (castellà)
- Himne i bandera nacional al web oficial del govern japonès (anglès)
Kimigayo a YouTube
