Knockin' on Heaven's Door (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaKnockin' on Heaven's Door
Knockin’ on Heaven’s Door Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióThomas Jahn Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióTil Schweiger, André Hennicke i Bernd Eichinger Modifica el valor a Wikidata
GuióThomas Jahn i Til Schweiger Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSelig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGero Steffen Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlexander Berner Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTouchstone Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBuena Vista Distribution Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
RodatgeColònia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerebuddy film, comèdia, cinema d'acció, drama, tragicomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0119472 Filmaffinity: 245737 Allocine: 18881 Letterboxd: knockin-on-heavens-door Allmovie: v160120 TCM: 443399 AFI: 61374 TMDB.org: 158 Modifica el valor a Wikidata

Knockin' on Heaven's Door és una pel·lícula de tragicomèdia criminal alemanya de 1997[1] dirigida per Thomas Jahn, i protagonitzada per Til Schweiger, Moritz Bleibtreu, Jan Josef Liefers i Rutger Hauer. El seu nom deriva de la cançó de Bob Dylan que també es troba a la banda sonora de la pel·lícula. Va ser inscrit al 20è Festival Internacional de Cinema de Moscou on Til Schweiger va guanyar el Sant Jordi de Plata al millor actor.[2]

La pel·lícula ha rebut una gran popularitat a Rússia i altres estats postsoviètics i hi ha aconseguit un estatus de culte.[3][4][5]

Argument[modifica]

Dos pacients (Martin Brest i Rudi Wurlitzer) es troben en un hospital, just després d'assabentar-se que tots dos tenen malalties incurables i amb una esperança de vida curta. Comencen a parlar de la seva mort que arribarà molt aviat. Quan troben una ampolla de tequila, en Martin descobreix que en Rudi no ha vist mai el mar. En Martin li diu a la Rudi que tot el que diuen del Cel és del bonic que és el mar.

Beguts i encara en pijama, roben un Mercedes-Benz W113 clàssic [baby blue i van a la seva darrera missió: veure el mar. El cotxe pertany a un cap del crim. Roben diverses botigues petites, només per descobrir que hi ha un milió de marcs alemanys en efectiu al maleter del seu cotxe.

A mesura que s'apropen al seu objectiu, la policia juntament amb gàngsters comencen la persecució. Finalment, els dos amics es troben atrapats enmig d'una carretera rural per unitats de policia a un costat i gàngsters a l'altre, apuntant-se les armes l'un a l'altre. El enfrontament finalment esclata en un gran tiroteig mentre els dos escapen desesperadament pel camp de blat de moro. Després d'això, Martin compra un Cadillac rosa del mateix model que el que Elvis Presley va presentar a la seva mare. El seu desig és fer el mateix regal a la seva pròpia mare. Quan ell compleix el desig, són emboscats per la policia prop de la casa de la mare d'en Martin. Martin fa veure que té una convulsió i cau a terra. El porten a l'hospital en una ambulància amb Rudi assegut al seu costat. En el camí, Martin i Rudi segresten el vehicle per continuar la seva recerca. De camí cap a l'oceà passen a un bordell, on Rudi vol complir el seu desig de tenir relacions sexuals amb dues dones alhora. Per casualitat, el prostíbul és propietat del cap del qual havien trobat els diners al cotxe que havien robat a l'inici del viatge. Els veuen els dos gàngsters que els van anar darrere durant tot el seu viatge. Els gàngsters porten en Rudi i en Martin al seu cap que els demana diners que haurien de tornar. Martin diu que els diners es van gastar i es van enviar a diverses persones que tornen boig el cap criminal. Enfurismat, el cap els apunta amb una pistola a punt per disparar, però entra Curtiz, el criminal més influent a qui s'havien de lliurar els diners. Després d'una breu xerrada, els diu: "Llavors millor que fugiu, abans que us quedeu sense temps". El capo continua parlant que al cel tothom estaria parlant de l'oceà. Curtiz els salva la vida i els deixa anar.

La pel·lícula acaba quan Martin i Rudi arriben a la vora de l'oceà. Caminen cap a la platja de sorra i Martin cau mort a terra. Rudi s'asseu imperturbablement al costat del seu amic, mirant l'oceà i mirant el surf.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

La pel·lícula es va estrenar a 522 pantalles a Alemanya i es va estrenar al primer lloc de la taquilla amb un import brut de 3.035.034 dòlars durant el cap de setmana de quatre dies.[6] Va ser la cinquena pel·lícula més taquillera de l'any a Alemanya (i la pel·lícula alemanya més taquillera) amb de 21.288.865 $.[7] Va guanyar el Premi Gran Angular a la Millor Pel·lícula al XXX Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya de 1997,>[8]

Remake[modifica]

Es va anunciar un remake japonès que s'estrenarà el febrer de 2009 amb el títol Heaven's Door[9] (dirigit per Michael Arias i amb música de Plaid). A diferència de l'original, els protagonistes del remake són un jove de 28 anys i una noia de 14.

Vegeu també[modifica]

  • Hawks,una pel·lícula de 1988 amb una trama similar
  • The Bucket List, una pel·lícula de 2007 amb una trama similar

Referències[modifica]

  1. «"Достучаться до небес" и еще 11 фильмов о прекрасной дружбе - Что посмотреть - Титр». www.ivi.ru. [Consulta: 19 maig 2021].
  2. «20th Moscow International Film Festival (1997)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-03-22. [Consulta: 22 març 2013].
  3. «Достучаться до небес (1997) скрытый смысл и объяснение фильма» (en rus). mnogo-smysla.ru, 24-02-2018. [Consulta: 19 maig 2021].
  4. «20+ фактов о культовом фильме "Достучаться до небес", который каждый раз вызывает смех сквозь слезы» (en rus). AdMe — Творчество. Свобода. Жизнь., 30-06-2020. [Consulta: 19 maig 2021].
  5. «Умер продюсер "Достучаться до небес" Томас Циклер». Российская газета. [Consulta: 19 maig 2021].
  6. «Germany Top 15». Screen International. 28 February 1997: 31. «$1=DM1.67» 
  7. «EDI Box Office News: Top German Hits For 1997». Variety. January 12, 1998: 22. 
  8. La película “Gáttaca”, ganadora del festival de Sitges, La Vanguardia, 20 d'octubre de 1997
  9. «Japanese remake website». Arxivat de l'original el 2009-03-06. [Consulta: 1r novembre 2008].

Enllaços externs[modifica]