Kwon In-sook

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Kwon In-suk)
Infotaula de personaKwon In-sook
Biografia
Naixement28 agost 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Wonju (Corea del Sud) Modifica el valor a Wikidata
3a Diputada de l'Assemblea Nacional de Corea del Sud
Representa: Together Citizens' Party (en) Tradueix

30 maig 2020 –

Circumscripció electoral: PR assembly constituency in South Korea (en) Tradueix

Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Seül Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupadorUniversitat Myongji Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Democràtic de Corea Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): Insook_Kwon Modifica el valor a Wikidata

Kwon In-sook (en hangul 권인숙; en hanja 權仁淑,[1] també Kwŏn Insuk o Insook; nascuda el 1964)[2] és una anterior organitzadora de treball sud-coreana qui inspirà a dones al seu país natal per formar l'Associació de Dones Coreanes.[3] Kwon és la primera dona que acusà d'agressions sexulas al govern sud-coreà.[4] També va ser considerada per Namhee Lee, persona historiadora, "una figura emblemàtica de la Corea del Sud de la dècada del 1980; personificava la passió, els ideals i les aspiracions conflictives del moviment democratitzador de la dècada de 1980."[5] Kwon es va convertir més endavant en una acadèmica del feminisme a Corea del Sud.[5]

Biografia[modifica]

Quan anava a educació secundària, Kwon recorda sentir-se "enganyada" pel govern coreà que estava al poder.[6] Ella havia estat involucrada amb els moviments estudiantils del moment i digué que "era difícil empassar-se la traïció i la ira contra els adults que havien alimentat amb mentides als joves."[6] Kwon seguí sent una estudiant activista en el moviment democràtic mentre estudiava a la universitat.[7]

Més tard, com a estudiant de la Universitat Nacional de Seül, va obtindre un treball de collar blau al no informar els seus credencials universitaris.[8] Mentí respecte la seua educació per a "organitzar treballadors de fàbriques en un sindicat."[9] El juny de 1986, anà a l'estació de policia de Bucheon per a abordar l'acusació contra ella de falsificar documents.[10] També fou acusada per prendre part en "una manifestació violenta".[11] Kwon va ser abusada sexulament a l'estació de policia per un agent de policia, Mun Kwi-dong.[10] Kwon anà a acusar al govern per abús sexual, la qual fou considerada inicialment "exaggerada" per les autoritats, fins i tot quan el govern havia ja admès que ella fou "forçada a llevar-se la jaqueta i la camiseta i fou colpejada als pits tres o quatre vegades en dos ocasions durant l'interrogatori."[11] El juliol de 1986, una reunió en protesta pel tracte que rebé va ser patrocinat per Kim Young-sam i el Partit Democràtic de la Nova Corea, però va ser detingut per la policia amb gas lacimogen.[11][12]

Durant la cobertura mediàtica del cas, el govern sud-coreà controlà de manera excesiva com la premsa informava sobre què li ocorregué a Kwon, incloent donant directrius que canviaven el to del cas i que també manaven retratar Kwon com una mentidera i possiblement una communista.[13] La notícia inicial sobre el fet va ser dedicat una línia al final de la pàgina social del Korea Daily.[5] Un representant del govern anomenà les seues al·legacions d'agressió sexual una "tàctica rutinària utilitzada per estudiants radicals."[12] Amb el temps la policia va ademtre que "ella havia sigut violada durant l'interrogatori."[14]

Kwon va acabar empresonada durant 18 mesos per falsificar documents d'identificació.[15] Les acusacions de crim contra Mun foren retirades perquè mentre "la fiscalia digué que la seua investigació respecte la denúncia de Kwon trobà alguna veritat" encara no hi havia prou evidència per provedir amb el judici.[16] A més, la fiscalia afirmà que mentre ella havia sigut colpejada als pits nua, el govern no "considerava aquests actes com a abús sexual."[16] Kwon va ser alliberada de la presó el 1987, junt a centenars d'altres presos polítics del país.[14] Mun va ser obligat a pagar 45.000 dòlars amb sancions civils per "àmplies maniobres legals."[17] El cas de Kwon és considerat un exemple dels encobriments respecte la neutralitat política del sistema judicial sud-coreana de mitjan dècada de 1980.[9]

Kwon es convertí en una acadèmica feminista el trenall de la qual analitza els constructes patriarcals de la masculinitat en les zones militaritzades i com aquests conceptes afecten a les dones, xiquets i civils.[18]

Llegat[modifica]

Les notícies sobre Kwon denunciant l'abús sexual patit per ella "sotragaren la societat [sud-]corena durant mesos. Fou impactant que una dona jove eixiria en públic amb una acusacio que més probablement faria malbé la seua reputació que la de l'acusat."[5] Tradicionalment, l'abús sexual i físic era considerat una "experiència de la qual no es pot parlar", però el testimoni públic de Kwon ajudà a reemmarcar l'assumpte de l'abús sexual a Corea del Sud al reestructurar "l'experiència d'ella de 'vergonya de la víctima' al 'crim de l'infractor'".[7] Els actes d'abús sexual com ara foren descrits per Kwon portaren a la creació de l'Associació de Dones Coreanes, que influí la política [sud-]coreanes durant la dècada dels noranta.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ «권인숙 명지대 교수 軍성폭력 실태 조사». JoongAng Ilbo, 17-10-2003 [Consulta: 10 novembre 2015].
  2. ↑ «'강한 군대=안보' 믿음부터 바꿔야 할 때». Hankyoreh, 25-06-2006 [Consulta: 10 novembre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 Louie, Miriam Ching Yoon. «Minjung Feminism: Korean Women's Movement for Gender and Class Liberation». A: Global Feminisms Since 1945. New York: Routledge, 2000, p. 125. ISBN 0415184908. 
  4. ↑ Lynn, Hyung Gu. Bipolar Orders: The Two Koreas Since 1989. New York: Zed Books, 2007, p. 34–35. ISBN 9781842777428. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Lee, Namhee. The Making of Minjung: Democracy and the Politics of Representation in South Korea. Ithica, New York: Cornell University Press, 2007, p. 91, 213–214. ISBN 9780801445668. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Lee, Namhee. «The South Korean Student Movement: Undongkwon as a Counterpublic Sphere». A: Korean Society: Civil Society, Democracy and the State. 2a. New York: Routledge, 2007, p. 119. ISBN 0415770572. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Bulbeck, Chilla. Sex, Love and Feminism in the Asia Pacific: A Cross-Cultural Study of Young People's Attitudes. New York: Routledge, 2009, p. 78. ISBN 9780203888810. 
  8. ↑ Clifford, Mark L. Troubled Tiger: Businessmen, Bureaucrats, and Generals in South Korea. New York: East Gate, 1998, p. 267. ISBN 0765601400. 
  9. ↑ 9,0 9,1 West, James M.; Baker, Edward J. «1987 Constitutional Reforms». A: Human Rights in Korea: Historical and Policy Perspectives. Harvard Law School, 1991, p. 247–248. ISBN 0674416058. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Assessing Reform in South Korea: A Supplement to the Asia Watch Report on Legal Process and Human Rights. Washington, DC: Asia Watch, 1988, p. 33. ISBN 0929692047. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Police Use Tear Gas to Bar Korean Rally». Cedar Rapids Gazette, 20-07-1986 [Consulta: 2 novembre 2015].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Thousands of Police Block Seoul Rally». Burlington Hawk Eye, 20-07-1986 [Consulta: 2 novembre 2015].
  13. ↑ Freedom of Expression in the Republic of Korea. Washington, DC: Asia Watch, 1988, p. 51. ISBN 0929692020. 
  14. ↑ 14,0 14,1 «South Korea Frees 357 More Political Detainees». Aiken Standard, 08-07-1987 [Consulta: 2 novembre 2015].
  15. ↑ «Kwon In-Suk, Korean Sexual Abuse Victim, Sentenced to 18 Months' Imprisonment». UCA News, 10-12-1986 [Consulta: 1r novembre 2015].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Former ROK Police Offer Cleared In Harassment Case». Pacific Stars and Stripes, 23-08-1986 [Consulta: 2 novembre 2015].
  17. ↑ Cohen, Jerome A.; Baker, Edward J. «U.S. Foreign Policy and Human Rights in South Korea». A: Human Rights in Korea: Historical and Policy Perspectives. Harvard Law School, 1991, p. 200. ISBN 0674416058. 
  18. ↑ Keun-Joo, Christine Pae «Feminist Activism as Interfaith Dialogue: A Lesson from Gangjeong Village of Jeju Island, Korea». Journal of Korean Religions, 5, 1, 2014, pàg. 55–69 [Consulta: 2 novembre 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kwon_In-sook&oldid=31716885»