L'última casa de l'esquerra
Aparença
| The Last House on the Left | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Wes Craven |
| Protagonistes | |
| Producció | Sean S. Cunningham |
| Guió | Wes Craven i Ulla Isaksson |
| Música | David Hess |
| Muntatge | Wes Craven |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 2 agost 1972 (Kokomo) |
| Durada | 84 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català | |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de terror, pel·lícula de violació i venjança, cinema d'explotació, drama, cinema de ficció criminal, cinema independent, cinema de drama policíac, cinema de justiciers, film de suspens, pel·lícula de thriller psicològic, thriller, cinema de drama psicològic, cinema de terror psicològic, cinema policíac de suspens i slasher |
| Tema | venjança i assassí en sèrie |
L'última casa de l'esquerra (títol original: The Last House on the Left) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Wes Craven, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Krug i els seus tres joves, temibles assassins, segresten i torturen a mort dues noies que celebraven el seu aniversari. Només cometran un greu error decidint passar la nit amb una gent,que són els pares d'una de les dues noies. Per a ells, comença el terror i el seu malson, a l'última Casa a l'esquerra.[2]
Repartiment
[modifica]- Sandra Cassel: Mari Collingwood
- Lucy Grantham: Phyllis Stone
- David Hess: Krug Stillo
- Fred J. Lincoln: Fred 'Weasel' Podowski
- Jeramie Rain: Sadie
- Marc Sheffler: Junior Stillo
- Gaylord St. James: Dr. John Collingwood
- Cynthia Carr: Estelle Collingwood
- Ada Washington: Ada
- Marshall Anker: el xèrif
- Martin Kove: el diputat
- Ray Edwards: el carter
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- L'Última Casa a l'esquerra és la primera pel·lícula del realitzador americà Wes Craven (Scream , Les urpes de la nit...).
- El rodatge s'ha desenvolupat del 2 d'octubre al 6 de novembre de 1971 a Long Island, Nova York, Redding i Westport.
- Es tracta d'un remake d'una pel·lícula sueca, La font de la donzella, dirigida el 1960 per Ingmar Bergman.[3]
- La pel·lícula també va ser objecte d'un remake el 2009: L'Última Casa a l'esquerra de Dennis Iliadis.
- A destacar, una petita aparició de Steve Miner, realitzador de l'Assassí del divendres (1981), Homicidis en 3 dimensions (1982), Warlock (1989) o Day of the Dead , 2007), en el paper, que no surt als crèdits, del hippy que es burla de l'adjunt del xèrif.
- La pel·lícula va ser prohibida al Regne Unit durant 30 anys.
- Jonathan Craven, el fill del cineasta, fa una petita aparició en el paper d'un noiet amb una pilota.
- Al començament del llargmetratge, una indicació ens descobreix que la història es basa en una història real.
Banda original
[modifica]- The Road Leads to Nowhere
- Wait for the Rain
- Sadie and Krug (Baddies' Theme)
- Now You're All Alone
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. L'última casa de l'esquerra. esadir.cat.
- ↑ «Last house on the left». The New York Times.
- ↑ Critica DevilDead