L'última casa de l'esquerra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'última casa de l'esquerra
The Last House on the Left
Fitxa
Direcció Wes Craven
Protagonistes
Producció Sean S. Cunningham i Katherine D'Amato
Guió Wes Craven
Música David Hess i Steve Chapin (No surt als crèdits)
Fotografia Victor Hurwitz
Muntatge Wes Craven
Vestuari Susan E. Cunningham
Productora Sean S. Cunningham
Distribuïdor Hallmark Releasing Corp.
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 1972
Durada 91 min.
Idioma original anglès
Color en color
Pressupost 90.000 dòlars
Descripció
Gènere terror
Tema venjança i assassí en sèrie

IMDB: tt0068833 Filmaffinity: 480057 Allocine: 55496 Rottentomatoes: m/last_house_on_the_left Mojo: lasthouseontheleft Allmovie: v28336 TCM: 80860 Metacritic: movie/the-last-house-on-the-left
Modifica les dades a Wikidata

L'última casa de l'esquerra (títol original: The Last House on the Left) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Wes Craven, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Krug i els seus tres joves, temibles assassins, segresten i torturen a mort dues noies que celebraven el seu aniversari. Només cometran un greu error decidint passar la nit amb una gent,que són els pares d'una de les dues noies. Per a ells, comença el terror i el seu malson, a l'última Casa a l'esquerra.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • L'Última Casa a l'esquerra és la primera pel·lícula del realitzador americà Wes Craven (Scream , Les urpes de la nit...).
  • El rodatge s'ha desenvolupat del 2 d'octubre al 6 de novembre de 1971 a Long Island, Nova York, Redding i Westport.
  • Es tracta d'un remake d'una pel·lícula sueca, La Font, dirigida el 1960 per Ingmar Bergman.[3]
  • La pel·lícula també va ser objecte d'un remake el 2009: L'Última Casa a l'esquerra de Dennis Iliadis.
  • A destacar, una petita aparició de Steve Miner, realitzador de l'Assassí del divendres (1981), Homicidis en 3 dimensions (1982), Warlock (1989) o Day of the Dead , 2007), en el paper, que no surt als crèdits, del hippy que es burla de l'adjunt del xèrif.
  • La pel·lícula va ser prohibida al Regne Unit durant 30 anys.
  • Jonathan Craven, el fill del cineasta, fa una petita aparició en el paper d'un noiet amb una pilota.
  • Al començament del llargmetratge, una indicació ens descobreix que la història es basa en una història real.

Banda original[modifica]

  1. The Road Leads to Nowhere
  2. Wait for the Rain
  3. Sadie and Krug (Baddies' Theme)
  4. Now You're All Alone

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. L'última casa de l'esquerra (en català). esadir.cat. 
  2. «[www.nytimes.com/movies/movie/28336/Last-House-on-the-Left/overview Last house on the left]». The New York Times.
  3. Critica DevilDead