L'última casa de l'esquerra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaL'última casa de l'esquerra
The Last House on the Left
Fitxa tècnica
Direcció Wes Craven
Protagonistes
Producció Sean S. Cunningham i Katherine D'Amato
Guió Wes Craven
Música David Hess i Steve Chapin (No surt als crèdits)
Fotografia Victor Hurwitz
Muntatge Wes Craven
Vestuari Susan E. Cunningham
Productora Sean S. Cunningham
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1972
Durada 91 min.
Idioma original anglès
Color en color
Temàtica
Gènere terror
Tema principal venjança i assassí en sèrie
Més informació
IMDb Fitxa 6.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa 5.3/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

L'última casa de l'esquerra (títol original: The Last House on the Left) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Wes Craven, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Krug i els seus tres joves, temibles assassins, segresten i torturen a mort dues noies que celebraven el seu aniversari. Només cometran un greu error decidint passar la nit amb una gent,que són els pares d'una de les dues noies. Per a ells, comença el terror i el seu malson, a l'última Casa a l'esquerra.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • L'Última Casa a l'esquerra és la primera pel·lícula del realitzador americà Wes Craven (Scream , Les urpes de la nit...).
  • El rodatge s'ha desenvolupat del 2 d'octubre al 6 de novembre de 1971 a Long Island, Nova York, Redding i Westport.
  • Es tracta d'un remake d'una pel·lícula sueca, La Font, dirigida el 1960 per Ingmar Bergman.[3]
  • La pel·lícula també va ser objecte d'un remake el 2009: L'Última Casa a l'esquerra de Dennis Iliadis.
  • A destacar, una petita aparició de Steve Miner, realitzador de l'Assassí del divendres (1981), Homicidis en 3 dimensions (1982), Warlock (1989) o Day of the Dead , 2007), en el paper, que no surt als crèdits, del hippy que es burla de l'adjunt del xèrif.
  • La pel·lícula va ser prohibida al Regne Unit durant 30 anys.
  • Jonathan Craven, el fill del cineasta, fa una petita aparició en el paper d'un noiet amb una pilota.
  • Al començament del llargmetratge, una indicació ens descobreix que la història es basa en una història real.

Banda original[modifica]

  1. The Road Leads to Nowhere
  2. Wait for the Rain
  3. Sadie and Krug (Baddies' Theme)
  4. Now You're All Alone

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. L'última casa de l'esquerra (en català). esadir.cat. 
  2. «[www.nytimes.com/movies/movie/28336/Last-House-on-the-Left/overview Last house on the left]». The New York Times.
  3. Critica DevilDead

Enllaços externs[modifica]