Vés al contingut

L'afinador de pianos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreL'afinador de pianos
(en) The Piano Tuner Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorDaniel Mason Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica, 2002 Modifica el valor a Wikidata
EditorialAlfred A. Knopf Modifica el valor a Wikidata
Edició en català
TraductorGemma Rovira Ortega
Dades i xifres
Temamúsica Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMyanmar Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-1-4000-3038-5 Modifica el valor a Wikidata
OCLC53051198 Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: pianotuner000maso Goodreads work: 2557116 Goodreads book: 55096

L'Afinador de Pianos és un llibre de ficció històric escrit per Daniel Mason, situat a l'Índia i la Birmània britàniques.

Trama

[modifica]

La història es desenvolupa l'any 1886, a les selves de Birmània. El protagonista és un home de mitjana edat anomenat Edgar Drake. Rep l'encàrrec del departament de guerra britanic de reparar un estrany piano de cua Erard propietat d'un doctor de l'exèrcit anomenat Anthony Caroll. En Caroll va encarregar que li enviesin un piano amb la finalitat d'aconseguir la pau i la unió entre els princeps de Birmània per així fomentar l'expansió de l'imperi britànic. Degut a l'extrema humitat del clima tròpical, aviat el piano queda inservible i està totalment desafinat. La missió d'en Drake es torna vital per als interessos de la corona britànica. El que comença amb una simple aventura militar porta a un remolí de complots i intrigues mentre que el metge de la milícia és culpat de traïció. Aleshores l'afinador de pianos recorre al cirurgià major en contra dels desitjos del personal militar i inesperadament està rodejat d'un entorn ple d'expectació.

Adaptació

[modifica]

La novel·la va ser adaptada a una òpera per Nigel Osborne, amb un llibret d'Amanda Holden, que es va estrenar al Linbury Studio de la Royal Opera House el 2004.[1]

Referències

[modifica]
  1. «How opera can stop war - Classical music». The Guardian, 01-10-2004.