L'amant de Lady Chatterley
| Lady Chatterley's Lover | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Just Jaeckin |
| Protagonistes | |
| Producció | André Djaoui Christopher Pearce Yoram Globus |
| Dissenyador de producció | Anton Furst  |
| Guió | Marc Behm Just Jaeckin Christopher Wicking, basat en Lady Chatterley's Lover de D. H. Lawrence |
| Música | Richard Harvey Stanley Myers |
| Fotografia | Robert Fraisse |
| Muntatge | Eunice Mountjoy |
| Distribuïdor | Cannon Films (USA) Columbia Pictures (fora dels EUA) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit França Alemanya Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1982 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | Anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Pressupost | 1,5–$2 milions (est.)[1] |
| Recaptació | 1,134,750 admissions (France)[2] |
| Descripció | |
| Basat en | L'amant de Lady Chatterley (novel·la) |
| Gènere | drama romàntic |
| Lloc de la narració | Anglaterra |
     | |
L'amant de Lady Chatterley (títol original en anglès: Lady Chatterley's Lover) és una pel·lícula estatunidenca-britànico-franco-alemanya dirigida per Just Jaeckin, estrenada l'any 1981. Ha estat doblada al català.[3]
Argument
[modifica]Adaptació de la novel·la de D.H. Lawrence. Lady Chatterley està casada amb un home que, després d'un accident, va quedar immobilitzat de la cintura per a baix. Encoratjada pel seu marit troba en un home rude que treballa a la seva mansió el consol als seus desitjos.[4]
Repartiment
[modifica]- Sylvia Kristel: Lady Constance Chatterley
- Shane Briant: Sir Clifford Chatterley
- Nicholas Clay: Oliver Mellors
- Ann Mitchell: Ivy Bolton
- Elizabeth Spriggs: Lady Eva
- Pascale Rivault: Hilda
- Peter Bennett: Field
- Anthony Head: Anton
- Bessie Love: Flora
Referències
[modifica]- ↑ Yule, Andrew. Hollywood a Go-Go: an account of the Cannon phenomenon. Sphere Books, 1987, p. 19, 24. ISBN 0-7221-9389-0.
- ↑ Sylvia Kristel French box office information at Box Office Story
- ↑ esadir.cat. L'amant de Lady Chatterley. esadir.cat.
- ↑ «Lady Chatterley's Lover». The New York Times.