L'endimoniat a la sinagoga de Cafarnaüm

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'endimoniat a la sinagoga de Cafarnaüm és un dels miracles de Jesús narrat per Marc i Lluc als seus evangelis (Marc 1:21-28 i Lluc 4:31-37) que correspon a la primera etapa del seu ministeri.

Narració[modifica | modifica el codi]

Jesús estava amb els deixebles a Cafarnaüm predicant i la gent se sorprenia en sentir-lo per l'autoritat amb què parlava. Un assistent a la sinagoga, posseït per un dimoni, va començar a cridar-lo, preguntant a Jesús si havia vingut a destruir-los i afirmant que era l'escollit. Crist va manar a l'esperit que sortís del cos de l'home i aquest va sacsejar-se violentament fins que va quedar guarit. Llavors va augmentar l'admiració de la gent.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Aquest miracle és un exorcisme i com molts d'altres se succeeix per la paraula de Jesús, que té el poder de manar sobre els esperits dolents o dimonis. En aquest passatge el miracle reforça la seva autoritat, que s'inicia, però, no amb gestos excepcionals sinó amb la predicació: la paraula de Crist, per tant, és poderosa quan explica la seva doctrina igual que quan duu a terme prodigis.

Els evangelis destaquen la diferència amb els mestres de la llei tradicionals, que ensenyen el missatge diví sense convenciments perquè no han estat triats per Déu.[1] També fan èmfasi en la incomprensió de la gent davant del que estan sentint i veient, pròpia de l'etapa inicial de la vida pública de Jesús, però com malgrat això la seva fama va creixent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fontbona, Jaume, Els miracles: què ens diuen de Jesús?, Emaús, 2007