L'execució de Maria Stuart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'execució de Maria Stuart
The Execution of Mary Stuart Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlfred Clark Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
FotografiaWilliam Heise Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEdison Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEdison Manufacturing Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1895 Modifica el valor a Wikidata
Durada20 s Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema històric, cinema mut i cinema de terror Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0132134 Allocine: 7973 Letterboxd: the-execution-of-mary-queen-of-scots Allmovie: v322272 Archive.org: Execution_of_Mary_1895 TMDB.org: 34372 Modifica el valor a Wikidata

L'execució de Maria Stuart és un curtmetratge de 18 segons produït el 1895 per Thomas Edison i dirigit per Alfred Clark. La pel·lícula representa l'execució de la reina Maria I d'Escòcia. Es considera la primera pel·lícula en utilitzar efectes especials, específicament l'“stop trick” o escamoteig.

La pel·lícula pot haver estat la primera en utilitzar actors professionals, a més de ser la primera en usar l'edició per aconseguir un efecte especial. El film mostra la reina Maria (interpretada pel secretari i tesorer de la Kinetoscope Company, Robert Thomae)[1] amb els ulls embenats i sent dirigida cap al cadafal. En el moment en què el botxí aixeca la destral la pel·lícula està editada de manera que l'actriu desapareix i és reemplaçada per un maniquí. El cap del maniquí és tallat i el botxí l'aixeca a l'aire mentre la pel·lícula acaba.

Segons la doctora Kate Fortmueller,[2] aquesta i altres pel·lícules van ser creades per impulsar els negocis d'Edison i marca l'inici d'una tendència cap al film històric amb pel·lícules com Joana d'Arc o Indian Scalping Scene, del mateix any i director. Tot i així, es va seguir fent cinema centrat en la cultura popular del moment.

També destaca el fet que, a diferència d'altres pel·lícules d'Edison de l'època, L'execució de Maria Stuart no va ser gravada al Black Maria, com revela el fons clar i dotat de profunditat de camp.

Referències[modifica]

  1. Charlie Kiel; Kristen Whissel. «2». A: Editing and special/visual effects, 2016, p. 268. ISBN 978-0-8135-7081-5 [Consulta: 13 novembre 2018]. 
  2. «The Execution of Mary, Queen of Scots and the historical tableaux — Critical Commons» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-11-14. [Consulta: 12 novembre 2018].