L'important és estimar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: L'important c'est d'aimer)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'important és estimar
L'important c'est d'aimer
That Most Important Thing Love.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Andrzej Żuławski
Protagonistes
Director artístic Jean-Pierre Kohut-Svelko
Dissenyador de producció Jean-Pierre Kohut-Svelko
Guió Andrzej Żuławski
Christopher Frank, adaptació de la seva novel·la La nit americana
Música Georges Delerue
Dissenyador de so Jacques Gérardot
Fotografia Ricardo Aronovich
Muntatge Christiane Lack
Vestuari Catherine Leterrier
Maquillatge Daniel Lavergne i Massimo de Rossi
Productora Albina Production (Paris), Rizzoli Film (Roma), TIT Film Produktion (Munic)
Distribuïdor Prodis
Característiques
País d'origen França
Itàlia
Alemanya
Data d'estrena 1975
Durada 109 minuts
Idioma original francès
Color en color
Descripció
Gènere drama
Premis i nominacions
Nominat per a
Premis
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.4/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 7.0/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'important és estimar (títol original: L'important c'est d'aimer ) és una pel·lícula del director de cinema polonès Andrzej Żuławski, estrenada el 1975. És una coproducció franco-italo-alemanya amb entre altres Romy Schneider, Fabio Testi i Jacques Dutronc en els papers principals; Klaus Kinski, Claude Dauphin i Roger Blin hi tenen igualment papers essencials. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Un fotògraf coneix una actriu que, per subsistir, roda pel·lícules pornogràfiques. Trobada important però encara no prou per fer néixer entre ells un vincle verdader. Nadine té, d'altra banda, un afecte profund pel seu marit, Jacques, simpàtic pallasso trist que viu en un món interior la fantasia del qual amaga malament l'angoixa. Per ajudar la jove, Servais prepara una peça en la qual li fa tenir secretament el paper principal, i per obtenir diners, s'uneix amb Mazelli, un cantant que li fa fer clixés molt especials. Però la peça és un fracàs. Nadine, que ha entès entretant la raó del seu compromís, s'ofereix a Servais que la rebutja. Jacques intenta reaccionar contra la desesperació que el mina, però tement que l'amor de Nadine no sigui més que pietat, es suïcida. Aquesta mort sembla separar Nadine i Servais. Cansat, aquest es nega des d'aleshores a sotmetre's a les exigències degradants de Mazelli.[2] La història és treta de la novel·la La nit americana de Christopher Frank (cap relació amb la pel·lícula de François Truffaut).

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La pel·lícula s'estrena quan Romy Schneider és en la cimera de la seva glòria: cinc anys després de La piscina i quatre després Les Choses de la vie, l'actriu té un enorme èxit, tant de públic com de crítica, amb la pel·lícula d'Andrzej Żuławski, que li val un César a la millor actriu el 1976. A més del César guanyat per Romy Schneider, la pel·lícula va ser igualment nominada en altres dues categories: César al millor muntatge (per a Christiane Lack) i César al millor decorat (per a Jean-Pierre Kohut-Svelko). Aquesta pel·lícula va donar a conèixer el cantant i comediant francès Jacques Dutronc, que hi fa el seu primer paper tràgic. Dutronc confessa que va tenir una relació amb Romy Schneider el temps del rodatge.[3] Amb aquesta pel·lícula Klaus Kinski obre també una nova fase franco-europea de la seva carrera. La tempesta era el títol inicial d'aquest film.[4]

Censura[modifica]

« El distribuïdor de l'època va demanar tallar una part de l'escena del suïcidi de Jacques Dutronc, cosa que podia comprendre. Però va cometre un crim tallant una de les escenes més boniques de Romy, i és per això que el final de la pel·lícula em semblarà sempre abrupte. Després de la mort del seu marit, ella va a veure els pares de Jacques, gent extremadament modesta que viu als afores. Intenta explicar-se, excusar-se. La rebutgen completament. Quan surt del petit pavelló, el germà de Jacques, una mica retardat, li llança una pedra al clatell. Es toca el coll i, amb les mans vermelles, s'allunya sense dir res cap al tren. És una escena que va interpretar de manera tan commovedora que fins i tot avui estic trastornat. El distribuïdor va demanar tallar aquesta escena. Vaig passar una de les nits més tristes de la meva vida: l'havia d'enviar a pastar fang o acceptar que m'amputessin un dit. Finalment, considerant la meva experiència del comunisme, on amics escenògrafs havien estat internats en hospitals psiquiàtrics, per sortir-ne vegetal, em vaig dir que amputar aquesta pel·lícula que em semblava interessant era un sacrifici que podia consentir »
— Dossier de premsa de la pel·lícula quan es va reestrenar el 8 d'agost de 2012

[5]

Premis i nominacions[modifica]

premis
nominacions

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. L'important és estimar (en català). esadir.cat. 
  2. «L'important c'est d'aimer». The New York Times.
  3. Khadija Moussou. «Jacques Dutronc conta la seva relació amb Romy Schneider». elle.fr, 23-01-2014.
  4. S. Pomer i P.J.B. Benichou, Romy Schneider , PAC, Coll. «Caps de Cartell» p.243
  5. Sophie Grassin «Andrzej Zulawski: « Mes films ne veulent pas mourir »». L'Obs, 08-08-2012.

Enllaços externs[modifica]