Lèucada (ciutat)

Plantilla:Infotaula geografia políticaLèucada
Imatge
Vista de Lefkada.

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 49′ 49″ N, 20° 42′ 16″ E / 38.8303°N,20.7044°E / 38.8303; 20.7044
EstatGrècia
Entitat territorial administrativaadministració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
RegióRegió de les Illes Jòniques
Unitat perifèricaLefkada Regional Unit (en) Tradueix
MunicipiLefkada Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població8.673 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal311 00 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic26450 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Una dels carrers típics de Lèucada

Lèucada (grec: Λευκάδα, Lefkáda) és la capital de l'illa de Lèucada, una de les Illes Jòniques. L'any 2011, la seua població arribava a 8.673 habitants.[1] És a la costa nord-est de l'illa, enfront del canal que la separa del continent i que es creua per una carretera que discorre per un pont llevadís.

A partir de domini venecià el segle xiv, que durà fins a final del segle xviii, la vila també fou coneguda pel nom de Santa Maura (grec: Άγια Μαύρα, Aia Mavra) per mor de la fortalesa veneciana situada a la part alta de la vila i anomenada Santa Maura.

Història[modifica]

Segons Estrabó, Lèucada la fundaren els corintis enviats per Cípsel i Gorgos (segle vii aC) a excavar el canal que convertí Lèucada en una illa. Llavors traslladaren la ciutat de Nèricos al lloc que es denominaria Lèucada, un nom que, tal com ja observà Estrabó, deriva del color blanc del Cap Lèucates.[2]

Lèucada participà amb tres naus en la batalla de Salamina.[3] En la batalla de Platea, els leucadis i els anactoris formaven una força conjunta de 800 hoplites.[4] Durant la Guerra del Peloponnés la ciutat en formà part de la Lliga, l'aliança comandada pels espartans.[5]

L'any 368 aC, s'uní a la Segona Lliga atenesa. També formà part de l'aliança hel·lènica contra Filip II de Macedònia i contra Antípatre. S'uní a la Confederació Acarnània cap als anys 280-265 aC.[6]

Titus Livi relata el setge i la conquesta de la ciutat pels romans l'any 197 aC.[7]

Referències[modifica]

  1. «Detall del cens de 2011 (en grec).». Arxivat de l'original el 2015-10-16. [Consulta: 10 agost 2019].
  2. Estrabó, Geografia, X 2.8.
  3. Heròdot, VIII 45.
  4. Heròdot, IX, 28.
  5. Tucídides, II, 9.
  6. Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen. «Acarnània i àrees adjacents». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglés). Nova York: Oxford University Press, 2004, p. 364-366. ISBN 0-19-814099-1. 
  7. Titus Livi, XXXIII, 17.

Enllaços externs[modifica]