Vés al contingut

L'important és estimar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'important és estimar
L'important c'est d'aimer Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAndrej Zulawski Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióJean-Pierre Kohut-Svelko Modifica el valor a Wikidata
GuióAndrej Zulawski i Christopher Frank Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Delerue Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRicardo Aronovitch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeChristiane Lack Modifica el valor a Wikidata
VestuariCatherine Leterrier Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCineriz Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCineriz Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Itàlia i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 febrer 1975 Modifica el valor a Wikidata
Durada109 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0073155 FilmAffinity: 594779 Allocine: 27564 Rottentomatoes: m/the_main_thing_is_to_love Letterboxd: that-most-important-thing-love Allmovie: v100985 TCM: 82437 TMDB.org: 3476 Modifica el valor a Wikidata

L'important és estimar[1] (títol original en francès: L'important c'est d'aimer) és una pel·lícula del director de cinema polonès Andrzej Żuławski, estrenada el 1975. És una coproducció franco-italo-alemanya amb entre altres Romy Schneider, Fabio Testi i Jacques Dutronc en els papers principals; Klaus Kinski, Claude Dauphin i Roger Blin hi tenen igualment papers essencials. Ha estat doblada i subtitulada al català.[1][2]

Argument

[modifica]

Un fotògraf coneix una actriu que, per subsistir, roda pel·lícules pornogràfiques. Trobada important però encara no prou per fer néixer entre ells un vincle verdader. Nadine té, d'altra banda, un afecte profund pel seu marit, Jacques, simpàtic pallasso trist que viu en un món interior la fantasia del qual amaga malament l'angoixa. Per ajudar la jove, Servais prepara una peça en la qual li fa tenir secretament el paper principal, i per obtenir diners, s'uneix amb Mazelli, un cantant que li fa fer clixés molt especials. Però la peça és un fracàs. Nadine, que ha entès entretant la raó del seu compromís, s'ofereix a Servais que la rebutja. Jacques intenta reaccionar contra la desesperació que el mina, però tement que l'amor de Nadine no sigui més que pietat, es suïcida. Aquesta mort sembla separar Nadine i Servais. Cansat, aquest es nega des d'aleshores a sotmetre's a les exigències degradants de Mazelli.[3] La història és treta de la novel·la La nit americana de Christopher Frank (cap relació amb la pel·lícula homònima de François Truffaut).

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

La pel·lícula s'estrena quan Romy Schneider és en la cimera de la seva glòria: cinc anys després de La piscina i quatre després Les Choses de la vie, l'actriu té un enorme èxit, tant de públic com de crítica, amb la pel·lícula d'Andrzej Żuławski, que li val un César a la millor actriu el 1976. A més del César guanyat per Romy Schneider, la pel·lícula va ser igualment nominada en altres dues categories: César al millor muntatge (per a Christiane Lack) i César al millor decorat (per a Jean-Pierre Kohut-Svelko). Aquesta pel·lícula va donar a conèixer el cantant i comediant francès Jacques Dutronc, que hi fa el seu primer paper tràgic. Dutronc confessa que va tenir una relació amb Romy Schneider el temps del rodatge.[4] Amb aquesta pel·lícula Klaus Kinski obre també una nova fase franco-europea de la seva carrera. La tempesta era el títol inicial d'aquest film.[5]

Censura

[modifica]
« El distribuïdor de l'època va demanar tallar una part de l'escena del suïcidi de Jacques Dutronc, cosa que podia comprendre. Però va cometre un crim tallant una de les escenes més boniques de Romy, i és per això que el final de la pel·lícula em semblarà sempre abrupte. Després de la mort del seu marit, ella va a veure els pares de Jacques, gent extremadament modesta que viu als afores. Intenta explicar-se, excusar-se. La rebutgen completament. Quan surt del petit pavelló, el germà de Jacques, una mica retardat, li llança una pedra al clatell. Es toca el coll i, amb les mans vermelles, s'allunya sense dir res cap al tren. És una escena que va interpretar de manera tan commovedora que fins i tot avui estic trastornat. El distribuïdor va demanar tallar aquesta escena. Vaig passar una de les nits més tristes de la meva vida: l'havia d'enviar a pastar fang o acceptar que m'amputessin un dit. Finalment, considerant la meva experiència del comunisme, on amics escenògrafs havien estat internats en hospitals psiquiàtrics, per sortir-ne vegetal, em vaig dir que amputar aquesta pel·lícula que em semblava interessant era un sacrifici que podia consentir »
— Dossier de premsa de la pel·lícula quan es va reestrenar el 8 d'agost de 2012

[6]

Premis i nominacions[cal citació]

[modifica]
premis
nominacions

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 esadir.cat. L'important és estimar. esadir.cat. 
  2. «L'important és estimar». Goita què fan, ara!. [Consulta: 1r juliol 2023].
  3. «L'important c'est d'aimer». The New York Times.
  4. Khadija Moussou. «Jacques Dutronc conta la seva relació amb Romy Schneider». elle.fr, 23-01-2014.
  5. S. Pomer i P.J.B. Benichou, Romy Schneider , PAC, Coll. «Caps de Cartell» p.243
  6. Sophie Grassin «Andrzej Zulawski: « Mes films ne veulent pas mourir »». L'Obs, 08-08-2012.

Enllaços externs

[modifica]