La Estafeta Literaria
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data d'inici | 1944 |
| Lloc de publicació | Madrid |
| Estat | Espanya |
| Identificadors | |
| ISSN | 0014-1186 |
| OCLC | 2244909 |
La Estafeta Literaria (en la seva última època Nueva Estafeta) va ser una revista cultural espanyola de periodicitat setmanal que va començar a publicar-se en 1944 i va desaparèixer en 2001.[1] Durant la major part de la seva existència va tenir les seves oficines en la Gran Via madrilenya.[2]
Història[modifica]
Va començar a publicar-se en 1944 conduïda per Juan Aparicio López (com a director de la Delegació Nacional de Premsa, període inicial que només va durar dos anys i que imitava el format estètic i propagandístic de La Gaceta Literaria d'Ernesto Giménez Caballero.[a][3]
Entre 1953 i 1965 passa a dirigir-la el poeta Luis Rosales, que és posteriorment continua amb el nou marxamo de Nueva estafeta (1978-1982). Després d'una dècada d'interval, va aparèixer de nou en una nova edició entre abril de 1956 i juliol de 1957, dirigida per Luis Jiménez Sutil i interrompuda per la seva mort. Un nou buit de tres mesos donaria pas al 'període daurat' de La Estafeta Literaria, amb el poeta Rafael Morales com a director al llarg de vint anys, a partir de novembre de 1957. Morales va reduir el format, va limitar seccions, va augmentar paginado i va renovar la línia editorial. Superats els anys de persecució i venjança oficial, encara que sense oblidar els fonaments de l'“Espanya eterna”, el ventall cultural de la revista es va sumar a la política de tebi oberturisme, donant entrada a les lletres foranes i guanyant així un nivell internacional de credibilitat. Entre els que van ajudar Morales pot esmentar-se Juli Manegat i Pérez o Luis Jiménez Martos.[3]
En les etapes següent va anar augmentant discreta i progressivament la qualitat de la revista; així amb la direcció de Luis Ponce de León entre 1962 i 1968 (en la seva quarta etapa), al qual va rellevar Ramón Solís, dirigint-la fins a 1978. Amb Solís (en un temps president de l'Ateneu de Madrid) es van afirmar en la redacció personalitats tan diverses com Juan Emilio Aragonés com a subdirector, càrrec que ja ocupava en l'etapa de Ponce de Lleó, i crític teatral, Eladio Cabañero, Leopoldo Azancot i el poeta Manuel Ríos Ruiz, aquest últim, gadità com Solís, en qualitat de secretari de la publicació però com a autèntic editor executiu. Paradoxalment la popularitat i reclam comercial de la Estafeta en aquest període l'aconsegueix el seu ampli espai dedicat a informació sobre convocatòries i fallades de premis literaris.[b][4]
Al desembre de 1978, Luis Rosales, nou director 'per al canvi', aconsegueix un considerable augment de pressupost i posa en marxa la Nueva Estafeta, amb un format de major estètica i qualitat. Però la font de la Transició espanyola es va esgotar per a la Estafeta en 1983 i va concloure la seva sisena època. Només catorze anys després, en 1997, el que durant molts anys havia estat el seu autèntic editor i secretari, Manuel Ríos Ruiz,[4] va recuperar el nom amb una modesta edició que va durar fins a 2001.[5]
Notes[modifica]
- ↑ Amb la consigna «Por España y su caudillo» presidint la seva capçalera; coneguda com el «TBO de les lletres» i esquitxada de breus breus cròniques i semblances, entrevistes i ressenyes que informaven amb obligada parcialitat sobre l'actualitat cultural dins i fora d'Espanya.
- ↑ La pròpia edició del Premi de Contes de la Estafeta Literaria, en l'inici de la dècada de 1970, va suposar un reclam per a joves autors, alguns d'ells, després col·laboradors habituals en modestes labors crítiques, com seria el cas —insòlit potser— d'Eduardo Mendicutti o Carlos Faraco.
Referències[modifica]
- ↑ Garbisu Buesa, Margarita. «La Estafeta Literaria, larga vida a una revista». Rinconete (CVC), 07-04-2010. [Consulta: 14 juny 2016].
- ↑ «La Estafeta Literaria» (en español). Biblioteca del Ateneo de Madrid. [Consulta: 14 juny 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Fernández Martínez y otros, 2010.
- ↑ 4,0 4,1 Fernández Martínez i altres, 2010.
- ↑ «Manuel Ríos Ruiz». Centro Andaluz de las Letras. [Consulta: 15 juny 2016].
Bibliografia[modifica]
- Fernández Martínez, Pilar. La Estafeta Literaria. Margarita Garbisu Buesa, María Dolores nieto y Fernando González. Madrid: Sílex Universidad, 2010. ISBN 9788477372929.
- Garbisu Buesa, Margarita. Índices de La Estafeta Literaria (1944-2001): contenidos literarios de la revista. Montserrat Iglesias Berzal. Madrid: Fragua, 2005. ISBN 9788470741692.
- González Ariza, Fernando. «El mundo editorial en la Estafeta Literaria». academia.edu. [Consulta: 14 juny 2016].
Enllaços externs[modifica]
- Números digitalizados de La Estafeta Literaria en la web del Ateneo de Madrid
- «La Estafeta Literaria». Tag de contenidos en Dialnet.