La Ginesta (Montseny)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Masia  | ||||||
| Construcció | XVIII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Montseny (Vallès Oriental) | ||||||
| Localització | Ctra. BV-5301, km 22. Montseny (Vallès Oriental) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 29205 | ||||||
| |||||||
La Ginesta és una masia del municipi de Montseny (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La masia va donar el nom a un petit barri d'unes poques cases més recents: Casanova de la Ginesta (ben protegit pel Poum) i la Torre de la Ginesta (edificació en sol no urbanitzable).[1]
Descripció[modifica]
La planta del conjunt es presenta complicada, el cos principal té la façana encaixonada per les dependències que estan en diferents alçades obeint el desnivell del terreny, i en posició paral·lela al cos principal. Totes les parts del conjunt tenen la teulada a una sola vessants. La porta és allindanada. L'edificació ha patit diverses reestructuracions i restauracions bastant modernes. L'estable es veu més antic, de maçoneria sense arrebossar, amb una porta de llinda de fusta i dues finestretes amb ampit. També és cobert a una sola vessant, sobre façana.[2][3] La construcció actual data del 1800, tot i que el mas és més antic.[4]
Història[modifica]
La Ginesta ja s'esmenta el 1470 i el 1515 s'esmenta Pere Ginestra, possiblement relacionat amb aquesta masia.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) Arxivat 2015-06-10 a Wayback Machine., Ajuntament de Montseny, abril 2007
- ↑ 2,0 2,1 «La Ginesta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 setembre 2013].
- ↑ «Can Ginesta», Inventari del patrimoni arquitectònic. Parc natural del Montseny, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1997, pàgina 163
- ↑ POUM de Montseny, 2007, pàgina 112