La Pedra (la Coma i la Pedra)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaLa Pedra
La Pedra 02.jpg
La Pedra vista des del sud-est.

Localització
Localització de la Coma i la Pedra respecte del Solsonès.svg
42° 09′ 53″ N, 1° 36′ 13″ E / 42.16469444°N,1.60348611°E / 42.16469444; 1.60348611
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaSolsonès
Municipila Coma i la Pedra
Població
Total 61 hab. (2008)
Gentilici de la pedra/pedrencà-pedrencana
Malnom -
Geografia
Altitud 999,6 m
Història
Festa major 1r cap de setmana f'octubre
Identificador descriptiu
Codi postal 25284
Altres

Lloc web http://www.comapedra.cat/
Modifica les dades a Wikidata

La Pedra[1] és una de les tres entitats de població del municipi de La Coma i la Pedra (Solsonès). Es troba a la banda oriental del municipi.

Geografia[modifica]

Situació del poble de La Pedra dins el municipi

Tradicionalment s'ha considerat que el territori del municipi adscrit a la Pedra és el que queda a l'oest de la Ribereta del Pujol i el torrent de la Borda i al sud de la rasa del Volentari.

El nucli originari es troba a 999,8[2] metres d'altitud aixoplugat sota el vessant meridional del Roc de la Pedra, damunt del qual s'hi aixecava el Castell de la Pedra, del qual avui tan sols en resta un tros de mur.


Està format per l'església parroquial de Sant Serni, el cementiri i quatre o cinc cases que, en realitat no formen cap nucli agrupat pròpiament dit. La resta del poblament està constituït per masies. En temps recents s'han anat construint xalets bàsicament a la vora de la carretera LV-4012 i entre aquesta i el citat nucli originari.


Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
200000035256060
200100036256161
200200037377474
200300035377272
200400034296363
200500035296464
200600032286060
200700035276262
200800034276161
Font: INE


Història[modifica]

La primera citació documentada cal situar-la a la segona meitat del segle IX i fa referència a la consagració de l'església parroquial duta a terme pel bisbe d'Urgell, Guisad (857-872).[3]

A l'Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell duta a terme el 839 s'hi cita la parròquia d’illa Petra.[3]

En un document de l'any 962 es fa referència al castell de la Pedra. La citació textual és: in pago Lordense in locum vocitatum Castro de Petra Fulgenti.[3]

El lloc pertanyia a la batllia Sant Llorenç de Morunys la qual va formar part, successivament, de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona.[4]

Al Diccionario de Pasqual Madoz,[5] publicat el 1847, el lloc rep el nom de Pedra i era cap del municipi de Pedra i Coma.

Edificis històrics[modifica]

Galeria de fotos[modifica]


Galeria de fotos
El nucli originari de la Pedra vist des del NO. (Veure llegenda)
El nucli originari de la Pedra vist des del SO. (Veure llegenda)

Referències[modifica]

  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  2. Institut Cartogràfic de Catalunya. Altitud presa del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:5.000
  3. 3,0 3,1 3,2 Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 226
  4. Gran Enciclopèdia Catalana
  5. Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ).  Al volum XII, pàg. 731 s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà:
    PEDRA i COMA: localitat amb ajuntament a la província de Lleida (a 21 llegües), partit judicial i diòcesi de Solsona (4 llegües i 3/4), audiència territorial i capitania general de Barcelona (21). Aquesta població es compon de cases de camp disseminades pel terme, a excepció del caseriu de Coma, que compta 16 reunides; estan SITUADES en terreny molt escabrós i desigual, i el CLIMA és molt fred, encara que sa. Consta d'unes 56 cases i església parroquial (Sant Serni), de la qual depèn l'annex de Sant Citeri (sic) de Casavella; la capellania és de primer ascens i el serveix un capellà rector, que nomena el diocesà; hi ha, a més, una altra parròquia independent al caseriu de Coma i 4 capelles dedicades a Santa Magdalena, Sant Marc, Sant Cristòfol i Santa Maria. El TERME confina pel Nord amb Góso (sic) i Aspa (sic); per l’Est amb Caslellfraumir i Corriu; pel Sud amb Guixes (sic) i San Lorenzo de Moruns (sic), i per l’Oest. amb Tuxeu (sic) i la Vansa. Dins de la seva jurisdicció hi té el seu naixement el riu Cardaner (sic), que brolla d'una font considerable al centre del mateix terme. Hi ha també mines de carbó de pedra, de sal de color blau, negre, i de ferro. Moltes fonts d'aigües fredes i saboroses, i una medicinal anomenada la Font Pudia (sic), l'aigua de la qual es compon d'àcid hidrosulfúric lliure, clorurs de calç, magnesia i insulsa; carbonats de calç i magnesia; sulfats de magnesia, calç i alúmina en poca quantitat, i glesina o baregina. Entre els diferents caserius que hi ha en tot el terme, mereix fer-se esment de la magnifica casa masia, anomenada el Pujol de Nacó (sic), de la qual és propietat la bella boscúria de pins del mateix nom. També existeixen vestigis de diverses torres del temps de la dominació sarraïna. El TERRENY és escabrós, poc pla i tallat per muntanyes molt elevades, cobertes de neu la major part de l'any i amb alguns pins, resta de les belles pinedes que van desaparèixer a mitjans del segle passat. Els CAMINS són locals i de ferradura. PRODUCTES: blat, civada, ordi, espelta, llegums, blat de moro, una mica de lli, glans, nous i patates en abundància. Cria de bestiar oví, cabrum, boví, porcí i algun equí; caça de llebres, perdius, senglars, llops i cabres monteses, i pesca de exquisides truites. INDÚSTRIA: 3 molins fariners. COMERÇ: l’extracció de fustes de pi. POBLACIÓ: 37 veïns i 296 ànimes. RIQUESA IMPOSABLE: 65.751 rals. CONTRIBUCIÓ: el 14,48% d'aquesta riquesa.


Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Pedra Modifica l'enllaç a Wikidata