La Perera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
la Parera
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xviii, XX
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAvià (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. de Berga a Cardona a uns 4 km. de Berga, zona la Rovira. Avià (Berguedà)
Map
 42° 04′ N, 1° 49′ E / 42.07°N,1.81°E / 42.07; 1.81
IPA
IdentificadorIPAC: 3018

la Perera és una masia al sud-oest d'Avià inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Arquitectura[modifica]

Masia orientada cap a migdia d'estructura difícil de comprendre. És molt probable que respongués en origen a la tipologia clàssica de masia de tres crugies de planta regular, però amb el temps ha estat tan modificada que avui resulta confusa. Sobretot pel que fa al seu interior, completament transformat adaptant-lo a funcions de restaurant, que és l'ús actual.[1]

A l'exterior, podem veure que els murs són de pedres unides amb morter i les cobertes a dues aigües amb teula àrab. Al cantó de ponent hi ha un assecador tancat amb una barana de fusta. Voltant tota l'era ens trobem tot de dependències annexes, de tipologia similar a la de la masia.[1]

Història[modifica]

El porxo, avui desaparegut, era el més antic i fou la casa dels masovers. No fou fins més tard que els propietaris feren l'actual casa.[1]

Des del segle xvi és documentada la Paraire o la Parera. La pubilla d'aquesta va contraure matrimoni amb l'hereu de Salvans de Biure, i s'establiren a la casa de l'últim, a Avià, casa coneguda com a Salvans. La mateixa família va construir, fora del nucli del poble, la caseta de Salvans.[2]

Actualment la Parera és un restaurant.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mas la Parera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 agost 2014].
  2. diversos autors. El Berguedà. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural, 1994, p. 144. ISBN 8439326718.