La Sedeta

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
La Sedeta
Imatge
Dades
TipusEdifici industrial Modifica el valor a Wikidata
Construcció1895 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura industrial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCamp d'en Grassot i Gràcia Nova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSicília, 303-321, Sant Antoni Maria Claret, 64-78, Indústria, 67-73 i Passatge Lllavallol, 2-16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 20″ N, 2° 10′ 05″ E / 41.40558°N,2.16803°E / 41.40558; 2.16803
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41316 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona2707 Modifica el valor a Wikidata

La Sedeta és una antiga fàbrica del districte de Gràcia de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C del Catàleg de Patrimoni).[1]

Descripció[modifica]

La Sedeta està ubicada a la semi-illa delimitada pels carrers de Sant Antoni Maria Claret, passatge Llavallol, Indústria i Sicília, on se situa l'accés principal. El pati d'illa està dividit entre dos espais; parc públic i pati d'escola.[2]

Construït originàriament com a fàbrica tèxtil, actualment s'utilitza com a centre cívic, escola i institut en projectar-se un canvi d'usos l'any 1982. Està format per un volum lineal que segueix les alineacions dels carrers. Aquest llarg volum s'organitza segons les diferents tipologies arquitectòniques que coincideix amb les diferents funcionalitats.[2]

Així, trobem els següents cossos:[2]

Afrontant al carrer Industria i al xamfrà trobem el cos més alt amb quatre plantes. Té façanes de maó vist amb estètica fabril on domina el buit sobre el ple. Presenta un doble pla de façana; la més exterior expressa elements propis d'una estructura portant d'arcs escarsers sobre amples pilastres i la més retirada que omple els espais generats per la primera. En aquest pla retirat apareixen les obertures que estan organitzades en eixos verticals seguint la retícula regular principal i repetint els arcs escarsers. Les dues ultimes plantes disposen de cornises de separació entre plantes. S'accedeix des del xamfrà a través d'una de les obertures que es posiciona en el centre del xamfrà i es reforçada visualment per un arc de mig punt. Aquest cos alberga l'institut.[2]

Afrontant al carrer Sicilia trobem un altre cos adossat al primer però de menor alçada al disposar de tres plantes de menor alçada. Aquest havia estat un cos força simètric format per dues ales amb una part diferenciada al mig que serveix d'accés. Les façanes tenen una composició similar a la del primer cos i només varia l'última planta on divideix les obertures en dues finestres de menor dimensió. Actualment l'ala de l'esquerra està substituïda per un cos d'igual volum però de nova construcció. Aquesta intervenció ha estat força respectuosa al utilitzar el mateix material de façana i proporcions d'obertures. L'ala original alberga el centre cívic i la nova l'escola.[2]

Afrontant al carrer Sant Antoni Maria Claret, trobem la façana alineada a carrer de l'antic cos que tancava l'illa, enderrocat en el projecte de canvi d'ús. Aquesta façana, reforçada i estintolada amb uns murs de maó vist en forma de triangle en planta, fa de tanca del pati d'illa.[2]

Per últim trobem el propi pati d'illa que està delimitat per aquests cossos arquitectònics i per una tanca lleugera que afronta al passatge Llavallol. Aquest pati està dividit en dues zones; la meitat nord-oest, vinculada al centre cívic, és d'ús públic i s'organitza en dues terrasses amb un amfiteatre entre les dues. L'altre meitat és d'ús escolar.[2]

Totes les teulades són cobertes a doble vessant de teula àrab amb canalons de recollida d'aigua, amagats pel perímetre de la façana.[2]

Destaca la cornisa amb dents de serra del carrer Sant Antoni Maria Claret per la seva curosa execució en obra vista de maó.[2]

Història[modifica]

1915: la fàbrica comptava amb més de sis-cents treballadors.[2]
1951-1953: abandonament de l'activitat industrial[2]
1982-1985: S'inicia els nous usos com a centre cívic primer i com a escola després.[2]

Referències[modifica]

  1. «La Sedeta (antiga fàbrica tèxtil Pujol i Casacuberta)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «La Sedeta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Sedeta
  • «La Sedeta». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.