La cara nord

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa cara nord
Nordwand
North face.jpg
Fitxa
Direcció Philipp Stölzl
Protagonistes
Producció Benjamin Herrmann
Gerd Huber
Danny Krausz
Rudolf Santschi
Boris Schönfelder
Kurt Stocker
Isabelle Welter
Guió Christoph Silber
Philipp Stölzl
Rupert Henning
Johannes Naber
Benedikt Roeskau
Música Christian Kolonovits
Fotografia Kolja Brandt
Muntatge Sven Budelmann
Productora Triluna Film Tradueix
Dades i xifres
País d'origen Alemanya
Àustria
Suïssa
Estrena 2008
Durada 126 minuts
Idioma original alemany
Rodatge Cantó de Berna, Suïssa i Àustria
Color en color
Format 2.35:1
Descripció
Gènere Aventures
Drama
Tema Segona Guerra Mundial, Tercer Reich, Cara nord de l'Eiger i Alps
Lloc de la narració Suïssa

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0844457 Filmaffinity: 995000 Allocine: 140849 Rottentomatoes: m/north_face Allmovie: v468705 TCM: 658751 Metacritic: movie/north-face TV.com: movies/north-face
Modifica les dades a Wikidata

La cara nord (títol original en alemany Nordwand) és una pel·lícula estrenada el 2008 protagonitzada per Benno Fürmann, Florian Lukas i Johanna Wokalek i coproduïda entre Alemanya, Àustria i Suïssa. La producció, basada en una història real, va ser dirigida per Philipp Stölzl.[1] i doblada en català per TV3.[2]

Argument[modifica]

En l'any 1936, durant l'Alemanya nazi, l'editor d'un prestigiós diari berlinès coneix, a través de la seva secretària i incipient fotògrafa Luise Feller (Johanna Wokalek), l'existència de dos alpinistes bavaresos disposats a escalar el muntanya Eiger; cimera que altres dos escaladors alemanys havien intentat conquerir, morint en l'intent. Els muntanyencs són Toni Kurz (Benno Fürmann) i Andi Hinterstoisser (Florian Lukas), que són persuadits per Feller per emprendre l'empresa, encara que el primer d'ells es mostra reticent al principi. En la pujada al cim ambdós hauran de competir amb una parella d'austríacs.[3]

Repartiment[modifica]

  • Benno Fürmann: Toni Kurz
  • Johanna Wokalek: Luise Fellner
  • Florian Lukas: Andi Hinterstoisser
  • Simon Schwarz: Willy Angerer
  • Georg Friedrich: Edi Rainer
  • Ulrich Tukur: Henry Arau
  • Erwin Steinhauer: Emil Landauer
  • Branko Samarovski: Albert von Allmen
  • Petra Morzé: Elisabeth Landauer
  • Hanspeter Müller: Hans Schlunegger
  • Peter Zumstein: Adolf Rubi
  • Martin Schick: Christian Rubi
  • Erni Mangold: Grossmutter Kurz
  • Johannes Thanheiser: Grossvater Kurz
  • Arnd Schimkat: Hoteler
  • Klaus Ofczarek: Redactor
  • Martin Brambach: Redactor Henze
  • Peter Faerber: Spiess
  • Tobias Ofenbauer: Reporter
  • Hartmut Scheyhing: Reporter
  • Maximilian Pfnür: Wache
  • Gerhard Greiner: SS Mann Erlberger
  • Hassan Athman: Jazzmusiker
  • Traute Hoess: Anna Fellner (no surt als crèdits)[4]

Crítica[modifica]

Sobre la pel·lícula a The New York Post es va publicar «Kolja Brandt li va donar un toc personal a la cinematografia (feta en estudi i en bodegues refrigerants), mentre que Philipp Stölzl amb la direcció, va mantenir el suspens en el nivell més alt. Desafortunadament, algú va decidir inserir una història d'amor supèrflua, involucrant una "completament prefabricada" reportera gràfica.»[5]

A The New York Times s'hi va dir que «...la majoria de les vegades, Nordwand t'ubica on vol: just en el moment del perill. Aquestes escenes són tan terribles, que podria fins i tot qüestionar-nos com al famós escalador britànic George Mallory quan li van preguntar per què volia pujar a l'Everest: "Doncs...perquè és allà"».[6]

Referències[modifica]