Vés al contingut

La classe de piano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa classe de piano
Au bout des doigts Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLudovic Bernard Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
FotografiaThomas Hardmeier Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCirko Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2018 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt6858020 Allocine: 259834 Letterboxd: in-her-hands-2018 TMDB.org: 481157 Modifica el valor a Wikidata

La classe de piano (títol original, Au bout des doights), és una comèdia dramàtica de Ludovic Bernard estrenada el 2018. S'ha doblat al català.[1]

Sinopsi

[modifica]

Mathieu és un jove dels suburbis de París que comet robatoris amb la seva colla d'amics. De nen, havia conegut a Monsieur Jacques, un vell professor de piano, que havia aconseguit transformar-lo en un veritable virtuós. Després de la mort de Jacques, Mathieu hereta el seu piano, però la seva mare, que no disposa de mitjans financers, no pot pagar-li classes de piano. Mathieu s'enfonsa en una melancolia tenyida de ràbia per no poder dur a terme un projecte musical al màxim del seu talent. L'atzar fa que un dia Mathieu toqui un piano públic a l'estació i una important personalitat del Conservatori de París, Pierre Geithner, el veu i li fa una proposta, però Mathieu la rebutja. Un dia l'atrapen en un robatori i Geithner li ofereix treballs per la comunitat al conservatori en comptes de la presó. Pierre l'obliga a donar a conèixer el seu talent al piano i presentar-se a un concurs internacional de molt alt nivell. Mathieu també coneix a Anna, un estudiant violoncel·lista amb qui inicien una relació.

Actor principal

[modifica]

Com que Jules Benchetrit no era un pianista, va haver de treballar totes les peces de la pel·lícula al piano tres hores al dia amb Jennifer Fichet, virtuosa professora de piano, per adoptar el gest adequat.[2]

Jules Benchetrit ha estat proposat com a revelació al César a la millor esperança masculina.[3]

Crítica

[modifica]

Per a Christine Pinchart de RTBF, "posar el Concert per a piano No. 2 de Rachmaninov al cor d'aquesta pel·lícula és atractiu i li confereix un encant únic".[4] El Voix du Nord evoca "una història senzilla cosida amb fil blanc a la qual la música clàssica aporta un complement de l'ànima", mentre que CinéSéries troba que les qualitats de la pel·lícula "segueixen sent rugoses, la falta d'una perspectiva massa simple i fins i tot simplista".[5]

Referències

[modifica]
  1. «Programació de TV3». CCMA. [Consulta: 14 abril 2023].
  2. «Dossier de presse du film Au bout des doigts». unifrance.org. [Consulta: 28 gener 2019].
  3. «César 2019 : 34 espoirs en lice pour les nominations», 14-11-2018. [Consulta: 28 jnvier 2019].
  4. «"Au bout des doigts", pour le plaisir de la musique». rtbf.be, 21 décembre 2018. Arxivat de l'original el 2019-04-11. [Consulta: 2 juny 2019].
  5. «vCritique de Au bout des doigts (Film, 2018)». CinéSéries, 24-12-2018. [Consulta: 14 gener 2019].