La gàbia
| La Cage | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Pierre Granier-Deferre |
| Protagonistes | |
| Ajudant de direcció | Jacques Santi |
| Director artístic | Jacques Saulnier |
| Producció | Ralph Baum i Charles Gérard |
| Guió | Pierre Granier-Deferre i Pascal Jardin, adaptació de una obra de Jack Jacquine |
| Música | Philippe Sarde |
| Fotografia | Walter Wottitz |
| Muntatge | Jean Ravel |
| Productora | UGC, Lira Films i Parme Productions |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1975 |
| Durada | 90 minuts |
| Idioma original | francès |
| Versió en català | |
| Color | en color |
| Format | 1.85:1 |
| Descripció | |
| Gènere | Thriller |
| Lloc de la narració | Illa de França |
La gàbia (títol original: La Cage ) és una pel·lícula francesa dirigida per Pierre Granier-Deferre i estrenada el 1975.
El guió és l'adaptació d'una obra de Jack Jacquine. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Julien i Hélène, divorciats des de fa uns quants anys, han quedat per preparar la venda de la seva casa de camp. En realitat, Hélène ha parat una trampa al seu ex-marit del qual està encara bojament enamorada. Aprofitant un moment de desatenció d'aquest, aconsegueix tancar-lo al subsòl de la casa que ha condicionat com a gàbia per guardar-lo a la seva mercè i esperar convèncer-lo de reprendre una vida comuna. Un cara a cara surrealista s'instaura entre un home segrestat que intenta per tots els mitjans escapar-se i la seva carcellera, amant estremidora però determinada.[2]
Repartiment
[modifica]- Lino Ventura: Julien
- Ingrid Thulin: Hélène
- William Sabatier: L'amic
- Dominique Zardi: El carter
- Jean Turlier: L'home gros
- Patrice Melennec: Un bomber