Ana té 26 anys i treballa en el servei d'ambulància com a treballadora social. Fora del seu treball té seriosos problemes relacionals, la seva vida personal és solitària i turmentada, cosa que la porta a autolesionar-se. Ni la seva mare, ni el seu exxicot Álex ni el seu company Jaime poden ajudar-la. Ella no ho sap, però pateix el que els psiquiatres denominen síndrome borderline o Trastorn límit de la personalitat, un impediment constant per a aconseguir el que més vol: ser feliç.
Mirito Torreiro, de Fotogramas, la considera el debut més brillant del cinema espanyol en dècades, en mostrar el TLP amb concisió i rigor i sense sensacionalisme.[2]
