Vés al contingut

La llengua dels valencians

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:10, 9 oct 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de llibreLa llengua dels valencians
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorManuel Sanchis i Guarner Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEspanya

La llengua dels valencians és una obra del filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner sobre la història i el paper social de la llengua catalana en el País Valencià. Va ser publicada el 1933, dins la sèrie "Quaderns d'Orientació Valencianista" de la Col·lecció L'Estel.

El llibre és una espècie d'introducció al coneixement del que és el valencià, quina ha estat la seua història i quines són les obligacions morals dels valencians envers el que és el signe més característic de la seua personalitat, tot desmuntant els tòpics negatius sobre la llengua per aclarir-ne l'origen i la filiació. Des del punt de vista filològic és una obra molt important i encara vigent hui en dia, perquè és el primer llibre científic fet des dels criteris de la filologia romànica, amb molta erudició, moltes dades documentals, i que va posar les bases per a estudis posteriors.[1]

L'obra va ser encomanada a Sanchis Guarner per Adolf Pizcueta, director de la Col·lecció L'Estel. Pizcueta li va demanar la redacció d'un llibre que tractés sobre aspectes bàsics, però essencials, sobre la llengua dels valencians des del punt de vista més objectiu possible. Sanchis Guarner va intentar mantindre una posició eclèctica, sense prendre una postura clara i definida sobre diversos aspectes de la llengua com eren el nom, l'origen o les relacions amb les altres varietats de la llengua catalana. En este sentit, el títol de l'obra és bastant simptomàtic dels esforços de Sanchis Guarner per tal de mantenir-se en esta posició i, al llarg de tot el llibre sempre utilitzà l'expressió valencià o llengua valenciana per referir-se a la variant parlada al País Valencià. Segurament, darrere d'este plantejament hi ha l'esperit de consens que havia permés arribar a l'acord ortogràfic de Castelló uns mesos abans i la necessitat existent de difondre esta doctrina ortogràfica.[2]

Referències

  1. Aliaga, Xavier. Monument a l'autoestima. Es compleixen 75 anys de l'eixida a la llum de l'obra magna de Manuel Sanchis Guarner, La llengua dels valencians, El País. Quadern (València), núm. 468, 12 de març del 2009, p. 1-2
  2. Climent, Josep Daniel. Tres generacions amb La llengua dels valencians, Levante-EMV (València), 21 de novembre del 2008, p. 1