La salut del ramat del Senyor
| Tipus | butlla  |
|---|---|
| Publicació | 1r novembre 1567 |
| Autor | Pius V |
La salut del ramat del Senyor (De salutis gregi Dominici) va ser una butlla papal de Pius V de l'1 de novembre del 1567 que promulgava "l'excomunió a perpetuïtat" de les persones que participessin en espectacles amb toros.[1]
El document prohibia les corrides, la participació dels clerques i la possibilitat de donar sepultura cristiana als qui morissin durant la seva pràctica. El rei Felip II no va promulgar la bula impedint la seva aplicació en territori espanyol.[2] A Espanya no només no es va aplicar, sinó que l'església fins i tot va acompanyar la canonització d'espanyols amb la celebració dela corrida de rigor, amb les portes de les catedrals fent de grada d'autoritats. Gregori XIII el 1575 va tornar a permetre els espectacles amb toros amb l'escrit Exponis nobis super.[3]
El document es va escriure per apartar als catòlics dels "perills imminents del cos, així com de la ruïna de l'ànima" en un moment en què "en moltes ciutats i indrets no s'aturen les lluites amb toros i altres feres en espectacles públics i privats per exhibir la seva força i audàcia, el que comporta fins i tot morts humanes, mutilació de membres i perill per l'ànims". La bulla afirmava que aquests espectacles "curents i vergonyants" s'havien d'abolir perquè "no són d'homes sinó del dimoni". Per això es prohibien "sota pena d'excomunió i anatema en què s'hi participi ipso facto" en una butlla que s'havia d'aplicar a "tots i cadascun dels prínceps cristians, de qualsevol dignitat, sigui eclesiàstica o civil, fins i tot imperal o de qualsevol altra classe, es diguin com es diguin, que els soldats i qualsevol altre persona que s'enfronti amb els toros i altres feres en aquests espectacles, sigui a peu o a cavall". Afirmava que els que morissin en aquests espectacles no rebrien sepultura eclesiàstica. Finalment, apuntava que no hi podria haver "exempcions, privilegis, indults, facultats i cartes apostòliques" que deixessin sense efecte aquesta normativa.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Santiago Muñoz Machado. Tratado de Derecho administrativo y Derecho público general. Tomo IV: El ordenamiento jurídico. Boletín Oficial del Estado, 1 octubre 2015, p. 94–. ISBN 978-84-340-2219-5.
- ↑ «La legitimidad de la Tauromaquia» (en castellà), 30-03-2017. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Ángel Azábal Vázquez. Sierras de Cádiz: Villaluenga. ángel Azábal Vázquez, 1997, p. 70–. ISBN 978-84-8499-971-3.
- ↑ De salutis gregi Dominici, Wikisource