Viscatxa de plana

Viscatxa de plana

Lagostomus maximus
Dades
Període de gestació	154 dies
Longevitat màxima	10,8 anys
Nombre de cries	1,9
Estat de conservació
UICN	risc mínim
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Família	Chinchillidae
Gènere	Lagostomus
Espècie	Lagostomus maximus Desmarest, 1833
Distribució

La viscatxa de plana (Lagostomus maximus) és una espècie de mamífer rosegador en la família Chinchillidae, l'única vivent del gènere Lagostomus. És un rosegador de fins a 60 cm de llarg que habita a Sud-amèrica, des de la regió subtropical (sud del Paraguai) fins a la Patagònia argentina i xilena.

Distribució

És endèmica de l'Argentina, Bolívia, Paraguai. El 1907 fou declarada pel "Ministeri d'Agricultura de l'Argentina" plaga de l'agricultura, i per llei nacional el seu control és obligatori, cosa que, va portar a una regressió poblacional a gran part del territori argentí.

Característiques

És de pèl abundant, cap gran, musell engruixat i camús per davant, bigotis llargs i sedosos i orelles petites. Generalment, de pelatge gris en el llom i blanc en el ventre. Dues franges negres li travessen la cara. Les seves potes són curtes, amb dits i ungles fortes que li serveixen per cavar el cau. La cua es desprèn amb facilitat, i això la salva moltes vegades de ser capturada.

El pes i la seva dimensió corporal varien amb edat, sexe, bondat climàtica, i zona. En mitjana la cria neix amb 180 g de pes. Un adult pesa entre 4,5-7,5 kg, amb una mitjana de 5,5; la femella adulta entre 2,5-4,2 kg (mitjana 3,5 kg).

Comportament

És d'hàbits nocturns; viu en grups de fins a 50 individus en túnels que cava en llomes de terreny ferm. S'alimenta de tota mena de vegetals i ataca els cultius, per la qual cosa a l'Argentina la seva caça està permesa en tota època.