Lajos Dávid

De Viquipèdia
Infotaula de personaLajos Dávid
Janos David 1935.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 maig 1881 Modifica el valor a Wikidata
Cluj-Napoca (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1962 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Leányfalu (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen (1905–1906)
Universitat de Kolozsvár (1889–1903) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaA Gauss-féle medium arithmetico-geometricum algorithmusának és általánosításának elmélete a Jacobi-féle theta-függvények alapján  (1903 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLudwig Schlesinger Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu Nacional Hongarès (1944–1950)
Universitat de Kolozsvár (1940–1944)
Universitat de Debrecen (1925–1940)
Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1916–1925)
Universitat de Kolozsvár (1910–1914) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGyula Vályi Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFerenc Zigány, Barna Szénássy i Gyula Gáspár Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesAntal Pákéi Dávid i Anna Huszti Sárossy

Lajos Dávid (Cluj-Napoca, 28 de maig de 1881 Leányfalu, 9 de gener de 1962) va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques hongarès.

Vida i Obra[modifica]

Dávid va fer els seus estudis a Kolozsvár (actual Cluj-Napoca, Romania). El 1889 va ingressar a la facultat de ciències de la universitat de la seva ciutat, en la qual es va doctorar el 1903 amb una tesi sobre Gauss dirigida per Ludwig Schlesinger. L'any següent va obtenir el títol de professor de física i matemàtiques.[1] Després de fer de professor de secundària i de fer el servei militar, va estar el curs 1905-1906 a la universitat de Göttingen ampliant estudis.[2]

En retornar a Hongria, va ser professor a Székelyudvarhely (actual Odorheiu Secuiesc, Romania) des de 1908 fins a 1912. El 1910 va obtenir una plaça de professor a la universitat de Kolozsvár, cosa que el va obligar a esta viatjant setmanal o quinzenalment entre ambdues ciutats durant dos anys.[3] En esclatar la Primera Guerra Mundial (1914) va ser cridat a files, però va ser descartat per malaltia. Es va traslladar a Budapest on va impartir classes d'història de les matemàtiques i, a partir de 1919, va ser professor de l'Escola Estatal de Formació de Professors.[4]

El 1925 va ser nomenat professor de la universitat de Debrecen en la qual va romandre fins al 1940 formant el primer grup de recerca en història de les matemàtiques a Hongria.[5] Entre 1940 i 1944 va ser el últim professor de matemàtiques de la universitat hongaresa de Kolozsvár i director del seu Institut de Matemàtiques.[6] El juny de 1944 Kolozsvár va patir un terrible bombardeig i Dàvid va decidir endur-se la família a una petita casa de poble de Leányfalu[7] (uns 30 km. al nord de Budapest), però a Budapest no se li van reconèixer els seus mèrits: va treballar al Institut Geofísic Nacional i al Museu Nacional Hongarès fins al 1950 en que va ser obligat a jubilar-se.[8]

Dávid va publicar més de 50 obres sobre àlgebra, teoria de funcions i història de les matemàtiques. De especial importpancia van ser els seus estudis sobre la vida i la obra de János i Farkas Bolyai que es va materialitzar en dos llibres: A két Bolyai élete és munkássága (Vida i Obra dels dos Bolyai) (1923, reeditat el 1979) i Bolyai-geometria az Appendix alapján (La geometria de Bolyai basada en l'Apèndix) (1944, reeditat el 1992).[9] En ells afirmava el paper precursor que havien jugat en la teoria de la relativitat.[10]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lajos Dávid» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • «Dávid Lajos – Bolyaiak emlékezete». Romániai Magyar Irodalmi Lexikon, 2006. [Consulta: 31 març 2020]. (hongarès)
  • «Dávid Lajos». História - Tudósnaptár. [Consulta: 31 març 2020]. (hongarès)