Farkas Bolyai
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1775  Bólya (Principat de Transsilvània) | ||
| Mort | 20 novembre 1856 (81 anys) Târgu Mureș (Principat de Transsilvània) | ||
| Sepultura | Cementiri Protestant Reformat 46° 32′ 41″ N, 24° 34′ 09″ E / 46.5448129°N,24.56925977°E | ||
| Residència | Imperi Habsburg | ||
| Formació | Universitat de Göttingen (1796–1798) Escola Reformada de Cluj-Napoca (1790–1795) Bethlen College, Aiud (1781–1787) | ||
| Director de tesi | Abraham Gotthelf Kästner | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic, inventor, poeta, astrònom | ||
| Ocupador | Institut Farkas Bolyai (1802–1851) Simon Kemény (1787–1790) | ||
| Membre de | |||
| Company professional | Carl Friedrich Gauß | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | János Bolyai | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Zsuzsanna Benkö | ||
| Fills | János Bolyai | ||
 | |||
Farkas Bolyai (Bólya, 9 de febrer de 1775 - Târgu Mureș, 20 de novembre de 1856), també conegut com a Wolfgang Bolyai a Alemanya, va ser un matemàtic i literat hongarès, conegut sobretot pel seu treball en geometria. Va ser amic del cèlebre matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss i pare de János Bolyai.
Vida i Obra
[modifica]Farkas Bolyai va néixer en una família hongaresa llarga tradició que havien estat castlans de Bolya (actualment Buia, Província de Sibiu, Romania),[1] però quan va néixer ell ja feia algunes generacions que havien perdut el castell i la família s'havia empobrit notablement.[2]
A partir dels sis anys, va ser escolaritzat a l'escola calvinista de Nagyenyed (actualment Aiud). Quan tenia tretze anys va ser contractat pel baró Kemény com a acompanyant-estudiant del seu fill Simon Kemény, cosa que li va permetre estudiar sense preocupar-se dels diners: durant cinc anys a partir de 1790, Farkas i Simon van estudiar junts a l'escola calvinista de Kolozsvár (avui Cluj-Napoca).[3]
A partir de 1796, a estudiar a la universitat de Göttingen, on va coincidir amb Carl Friedrich Gauß amb el qual va establir una gran amistat, tot i que, després de la marxa de Gauss de Göttingen el 1798, ja no es van tornar a veure, però es van continuar creuant correspondència en la qual es parlaven de les seves vides i, a vegades, de problemes matemàtics.[4]
El 1799, en acabar els estudis, Farkas Bolyai va retornar al seu país. Ben aviat es va casar i va néixer el seu fill, János el 1802 a Kolozsvár. El 1804 va ser nomenat professor de matemàtiques, física i química a l'institut d'ensenyament secundari de Marosvásárhely (actualment Târgu Mureș), lloc on va viure i treballar fins a la seva mort.[5] Aquest institut porta avui en dia el seu nom i davant mateix hi ha una gran estàtua dedicada a ell i el seu fill.[6] La seva dona, que patia una malaltia mental, va morir el 1821 i ell es va tornar a casar el 1824.[7]
Boliay es va concentrar des de ben jove en resoldre el problema del cinquè postulat d'Euclides, intentant primer verificar de manera indirecta el postulat alternatiu de Clavius i arribant finalment a formular un nou postulat equivalent: tres punts no alineats determinen un cercle. Allunyat del món científic, només va publicar els llibres que necessitava per a les seves classes.[8] Precisament un d'aquests llibres, els Elements d'Aritmètica, publicat en hongarès el 1830, va fer que fos escollit membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria.
La més coneguda de les seves obres matemàtiques és una mena d'enciclopèdia matemàtica en la qual reunia tots els coneixements de l'època, presentats de forma clara i estructurada i escrit en llatí. El seu títol era Tentamen iuventutem studiosam in elementa matheseos purae introducendi, conegut simplement com el Tentamen i publicat en dos volums els anys 1831 i 1833. Precisament un annex del Tentamen, del que era autor el seu fill, és considerat un dels escrits seminals de la geometria no euclidiana.[9]
Bolyai tenia també altres talents. Va ser escriptor teatral amb cert èxit: a ell es deuen les obres Öt szmorújáték (Cinc tragèdies) (1817) i Párisi per (Procés a París) (1818). També va ser dissenyador d'estufes i forns que eren molt sol·licitats per tota Transsilvània.[10] Finalment, també impartia classes particulars de música.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Quasi totes les localitats d'aquesta zona tenien noms hongaresos en època de Bolyai; actualment aquests noms s'han convertit en romanesos.
- ↑ Prékopa i Molnár, 2006, p. 11.
- ↑ Prvanovic, 2017, p. 97.
- ↑ Friedelmeyer, 1997, p. 49.
- ↑ Prvanovic, 2017, p. 98.
- ↑ Staar, 2005, p. 242.
- ↑ Prékopa i Molnár, 2006, p. 12.
- ↑ Szénássy, 1987, p. 221.
- ↑ Prékopa i Molnár, 2006, p. 13.
- ↑ Pásztor et al., 2024, p. 59 i ss.
- ↑ Prvanovic, 2017, p. 98-99.
Bibliografia
[modifica]- Friedelmeyer, Jean Pierre «L'histoire des mathématiques par correspondance» (en francès). L'Oubert, Num. 89, 1997, pàg. 48-53. ISSN: 0290-0068.
- Pásztor, Judit; Szocs, Krisztina; Csejedi, József; Márton, Botond «Study of a cast iron stove designed by Farkas Bolyai» (en anglès). Műszaki Tudományos Közlemények, Vol. 20, 2024, pàg. 59-64. DOI: 10.33894/mtk-2024.20.11. ISSN: 2601-5773.
- Prékopa, András; Molnár, Emil. Non-Euclidean Geometries (en anglès). Springer, 2006. ISBN 978-0387-29554-1.
- Prvanovic, Mileva. «Farkas and János Bolyai». A: Stefan Haesen; Leopold Verstraelen (eds.). Topics in Modern Differential Geometry (en anglès). Atlantis Press, 2017, p. 94-110. ISBN 978-94-6239-240-3.
- Staar, Gyula. «Mathematics: the Lighthouse of the Hungarian Science». A: Peter Weibel (ed.). Beyond Art: A Third Culture (en anglès). Springer, 2005, p. 241-252. ISBN 978-3-2112-4562-0.
- Szénássy, Barna. «Supplement». A: Ferenc Kárteszy (editor). János Bolyai Appendix: The Theory of Space (en anglès). North Holland, 1987, p. 220-239. ISBN 0-444-86528-4.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Farkas Bolyai» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Struik, Dirk. «Boyai, Farkas (Wolfgang)» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 març 2016].