Vés al contingut

Farkas Bolyai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFarkas Bolyai
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 febrer 1775 Modifica el valor a Wikidata
Bólya (Principat de Transsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1856 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Târgu Mureș (Principat de Transsilvània) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Protestant Reformat 46° 32′ 41″ N, 24° 34′ 09″ E / 46.5448129°N,24.56925977°E / 46.5448129; 24.56925977 Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaImperi Habsburg Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen (1796–1798)
Escola Reformada de Cluj-Napoca (1790–1795)
Bethlen College, Aiud (1781–1787) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAbraham Gotthelf Kästner Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, inventor, poeta, astrònom Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Farkas Bolyai (1802–1851)
Simon Kemény (1787–1790) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Company professionalCarl Friedrich Gauß Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJános Bolyai Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeZsuzsanna Benkö Modifica el valor a Wikidata
FillsJános Bolyai Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 230284989Modifica el valor a Wikidata

Farkas Bolyai (Bólya, 9 de febrer de 1775 - Târgu Mureș, 20 de novembre de 1856), també conegut com a Wolfgang Bolyai a Alemanya, va ser un matemàtic i literat hongarès, conegut sobretot pel seu treball en geometria. Va ser amic del cèlebre matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss i pare de János Bolyai.

Ruïnes del castell de Bolya, antiga propietat de la família.

Vida i Obra

[modifica]

Farkas Bolyai va néixer en una família hongaresa llarga tradició que havien estat castlans de Bolya (actualment Buia, Província de Sibiu, Romania),[1] però quan va néixer ell ja feia algunes generacions que havien perdut el castell i la família s'havia empobrit notablement.[2]

A partir dels sis anys, va ser escolaritzat a l'escola calvinista de Nagyenyed (actualment Aiud). Quan tenia tretze anys va ser contractat pel baró Kemény com a acompanyant-estudiant del seu fill Simon Kemény, cosa que li va permetre estudiar sense preocupar-se dels diners: durant cinc anys a partir de 1790, Farkas i Simon van estudiar junts a l'escola calvinista de Kolozsvár (avui Cluj-Napoca).[3]

A partir de 1796, a estudiar a la universitat de Göttingen, on va coincidir amb Carl Friedrich Gauß amb el qual va establir una gran amistat, tot i que, després de la marxa de Gauss de Göttingen el 1798, ja no es van tornar a veure, però es van continuar creuant correspondència en la qual es parlaven de les seves vides i, a vegades, de problemes matemàtics.[4]

El 1799, en acabar els estudis, Farkas Bolyai va retornar al seu país. Ben aviat es va casar i va néixer el seu fill, János el 1802 a Kolozsvár. El 1804 va ser nomenat professor de matemàtiques, física i química a l'institut d'ensenyament secundari de Marosvásárhely (actualment Târgu Mureș), lloc on va viure i treballar fins a la seva mort.[5] Aquest institut porta avui en dia el seu nom i davant mateix hi ha una gran estàtua dedicada a ell i el seu fill.[6] La seva dona, que patia una malaltia mental, va morir el 1821 i ell es va tornar a casar el 1824.[7]

Boliay es va concentrar des de ben jove en resoldre el problema del cinquè postulat d'Euclides, intentant primer verificar de manera indirecta el postulat alternatiu de Clavius i arribant finalment a formular un nou postulat equivalent: tres punts no alineats determinen un cercle. Allunyat del món científic, només va publicar els llibres que necessitava per a les seves classes.[8] Precisament un d'aquests llibres, els Elements d'Aritmètica, publicat en hongarès el 1830, va fer que fos escollit membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria.

Tomba dels Bolyai (pare i fill) al cementiri calvinista de Târgu-Mures.

La més coneguda de les seves obres matemàtiques és una mena d'enciclopèdia matemàtica en la qual reunia tots els coneixements de l'època, presentats de forma clara i estructurada i escrit en llatí. El seu títol era Tentamen iuventutem studiosam in elementa matheseos purae introducendi, conegut simplement com el Tentamen i publicat en dos volums els anys 1831 i 1833. Precisament un annex del Tentamen, del que era autor el seu fill, és considerat un dels escrits seminals de la geometria no euclidiana.[9]

Bolyai tenia també altres talents. Va ser escriptor teatral amb cert èxit: a ell es deuen les obres Öt szmorújáték (Cinc tragèdies) (1817) i Párisi per (Procés a París) (1818). També va ser dissenyador d'estufes i forns que eren molt sol·licitats per tota Transsilvània.[10] Finalment, també impartia classes particulars de música.[11]

Referències

[modifica]
  1. Quasi totes les localitats d'aquesta zona tenien noms hongaresos en època de Bolyai; actualment aquests noms s'han convertit en romanesos.
  2. Prékopa i Molnár, 2006, p. 11.
  3. Prvanovic, 2017, p. 97.
  4. Friedelmeyer, 1997, p. 49.
  5. Prvanovic, 2017, p. 98.
  6. Staar, 2005, p. 242.
  7. Prékopa i Molnár, 2006, p. 12.
  8. Szénássy, 1987, p. 221.
  9. Prékopa i Molnár, 2006, p. 13.
  10. Pásztor et al., 2024, p. 59 i ss.
  11. Prvanovic, 2017, p. 98-99.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Farkas Bolyai» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Struik, Dirk. «Boyai, Farkas (Wolfgang)» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 març 2016].