Farkas Bolyai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Farkas (o Wolfgang) Bolyai
Farkas Bolyai.jpg
Naixement 9 de febrer de 1775
Bolya, prop de Nagyszeben, Regne d'Hongria; avui Sibiu, Romania
Mort 20 de novembre de 1856(1856-11-20) (als 81 anys)
Marosvásárhely, Regne d'Hongria; avui Târgu-Mureş, Romania
Alma mater Universitat de Göttingen
Es coneix per Teorema de Wallace-Bolyai-Gerwien
Camp científic Matemàtiques
Institució Escola Evangèlica Reformada de Marosvásárhely
Cònjuge Zsuzsanna Benkö
Fills János Bolyai
Tesi Tentamen (1796)
Director de tesi Abraham Gotthelf Kästner
Influències de Carl Friedrich Gauß
Modifica dades a Wikidata

Farkas Bolyai (1775-1856), també conegut com a Wolfgang Bolyai a Alemanya, va ser un matemàtic i literat hongarès, conegut sobretot pel seu treball en geometria. Va ser amic del cèlebre matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss i pare de János Bolyai.

Vida i Obra[modifica | modifica el codi]

Farkas Bolyai va néixer en una família empobrida de llarga tradició. Quan tenia tretze anys va ser contractat pel baró Kemény com a acompanyant-estudiant del seu fill Simon Kemény, el que li va permetre estudiar sense preocupar-se dels diners: durant cinc anys a partir de 1790, Farkas i Simon van estudiar junts a l'escola calvinista de Kolozsvár.[1]

A partir de 1796, a estudiar a la universitat de Göttingen, on va coincidir amb Carl Friedrich Gauß amb el qual va establir una gran amistat, tot i que, després de la marxa de Gauss de Göttingen el 1798, ja no es van tornar a veure, però es van continuar creuant correspondència en la que es parlaven de les seves vides i, a vegades, de problemes matemàtics.[2]

El 1799, en acabar els estudis, Farkas Bolyai va retornar al seu país. Ben aviat es va casar i va néixer el seu fill, János el 1802 a Kolozsvár. El 1804 va ser nomenat professor de matemàtiques, física i química a l'institut d'ensenyament secundari de Marosvásárhely, lloc on va viure i treballar fins a la seva mort.[3] Aquest institut porta avui en dia el seu nom. La seva dóna, que patia una malaltia mental, va morir el 1821

Boliay es va concentrar des de ben jove en resoldre el problema del cinquè postulat d'Euclides, intentant primer verificar de forma indirecta el postulat alternatiu de Clavius i arribant finalment a formular un nou postulat equivalent: tres punts no alineats determinen un cercle. Allunyat del món científic, només va publicar els llibres que necessitava per a les seves classes.[4] Precisament un d'aquests llibres, els Elements d'Aritmètica, publicat en hongarès el 1830, va fer que fos escollit membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria.

La més coneguda de les seves obres matemàtiques és una mena d'enciclopèdia matemàtica en la que reunia tots els coneixements de l'època, presentats de forma clara i estructurada i escrit en llatí. El seu títol era Tentamen iuventutem studiosam in elementa matheseos purae introducendi, conegut simplement com el Tentamen i publicat en dos volums els anys 1831 i 1833. Precisament un annex del Tentamen, del que era autor el seu fill, és considerat un dels escrits seminals de la geometria no euclidiana.

Bolyai tenia també altres talents. Va ser escriptor teatral amb cert èxit: a ell es deuen les obres Öt szmorújáték (Cinc tragèdies) (1817) i Párisi per (Procés a París) (1818). També va ser dissenyador d'estufes i forns que eren molt sol·licitats per tota Transsilvània. Finalment, també donava classes particulars de música.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Prvanovic, pàgina 177.
  2. Friedelmeyer, pàgina 49.
  3. Prvanovic, pàgina 178.
  4. Szénássy, pàgina 221.
  5. Prvanovic, pàgines 178-179.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farkas Bolyai Modifica l'enllaç a Wikidata