Lar (Fars)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaLar
لار (fa)
Imam Khomeini square of lar.JPG

Localització
27° 41′ 00″ N, 54° 20′ 00″ E / 27.683333333333°N,54.333333333333°E / 27.683333333333; 54.333333333333
PaísIran
ProvínciaProvíncia de Fars
BakhshLaristan
Capital de
Població
Total 66.377 (2005)
• Densitat 13,28 hab/km²
Geografia
Part de comtat de Larestan
Superfície 5.000 km²
Altitud 816 m
Identificador descriptiu
Zona horària
Prefix telefònic 0781
Modifica les dades a Wikidata

Lar (farsi لار) és una ciutat de la província de Fars al sud de l'Iran, capital històrica de la regió del Laristan i capital moderna del comtat de Larestan.

Té una població de 66.377 habitants (2005).[1] La població estimada de Lar el 1523 era de 20.000 persones. A l'inici del segle XVIII s'estimava en 50.000 habitants. El 1808 Dupré considera exagerada la xifra de 15.000. El 1881 s'estimava en 6.000 habitants. El 1950 eren 11.656 habitants, el 1956 eren 14.188 habitants, i el 1966 es va passar a 37.198 habitants.

Els habitants són de majoria sunnita però hi ha també xiïtes. La comunitat jueva, important durant segles, ha desaparegut.

Es parla una forma dialectal del persa coneguda com a lari o achomi o ajami, amb una sintaxi notablement diferent, suposadament derivada del pahlavi, la llengua dels parts, mare també dels altres dialectes perses moderns, però ha conservat moltes peculiaritats perdudes en el persa modern; el lari només és una llengua parlada i per escriure s'utilitza el persa.

La ciutat moderna (Shahr-e Jadid) fou construïda després del terratrèmol del 1960 que va destruir part de la ciutat vella (Shahr-e Ghadim). El basar de Qaisariye, presafàvida, es troba a la part vella i està proposat com Patrimoni de la Humanitat des de 2007.[2] La ciutat disposa d'un tren d'alta velocitat entre la ciutat i l'estació de policia (10 km), des d'on continua com a línia normal cap altres ciutats veïnes[3]

Al segle XV al XVIII fou un centre caravaner destacat. Els llocs destacats a part del basar, són:

  • Avinguda de Khiyaban-i Himmat que creau la ciutat de nord a sud, construïda després de 1960.
  • Fortalesa de pedra d'Adhadaha Paykar (Cos de Dragó) sobre una roca que domina la ciutat. Un antic castell dels reis fou destruït per un terratrèmol el 1593.
  • Masjid-i djum al costat del bazar amb un mihrat de marbre del segle XIV avui en un museu a Shiraz.

Al segle XX estava dividida en 14 barris (kuy) però progressivament se'n van anar creant de nous.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]