Larry Brown (escriptor)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juliol 1951  Oxford (Mississipi) |
| Mort | 24 novembre 2004 (53 anys) Oxford (Mississipi) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Brown Family Farm Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Oxford High School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | novel·lista, guionista, autobiògraf |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
    | |
William Larry Brown (9 de juliol de 1951 - 24 de novembre de 2004), va ser un escriptor de novel·les i relats de ficció, nascut i mort a Yocona (Mississipi, Estats Units), prop de la ciutat de Oxford.
Biografia[modifica]
Era fill de Leona Barlow Brown, funcionària de correus i propietària d'una tenda, i de Knox Brown, agricultor i veterà de la Segona Guerra Mundial. Els seus pares van influir a la seva obra: la seva mare el va inculcar la passió per la literatura, i les històries que li explicava el seu pare sobre la guerra van quedar reflectides als seus escrits.[1]
Es va graduar a l'institut a Oxford (Mississipi), l'any 1969, però no va anar a la Universitat, optant per allistar-se als Marines per un període de dos anys. Allà va escoltar nombroses històries de veterans de la Guerra del Vietnam, que posteriorment reflectiria a la seva obra.[2][1]
Va treballar com a pintor, llenyataire, netejador de catifes i fuster, abans d'entrar al Departament de Bombers de la ciutat de Oxford l'any 1973. El 1974 es va cassar amb Mary Annie Coleman, amb qui tindria tres fills.[3][4]
Era un lector insaciable, i va començar a escriure, en les hores mortes que li deixava el seu treball de bomber. Al seu llibre Sobre el fuego, va explicar els seus problemes per dormir a la caserna de bombers, i com restava despert llegint i escrivint mentre els companys dormien. En aquells temps, va arribar a escriure cinc novel·les i molts relats, però cap no va assolir la publicació.[3]
La primera publicació que va aconseguir va ser un relat aparegut a la revista «Easyriders», una revista per a motoristes. Va prendre classes d'escriptura a la Universitat de Mississipi. A partir de l'any 1990, després de la publicació dels seus primers llibres, va poder dedicar-se a temps complet a l'escriptura.[1]
Brown va morir d'un atac de cor el 24 de novembre de 2004, als 53 anys, prop de Oxford (Mississipi).
Estil literari[modifica]
Brown era un enamorat de la natura i això resta evident a les descripcions.[1] Però aquests moments, que fins i tot podrien denominar-se tendres, no deixen de ser una gota a un mar de duresa, tant de la història com dels personatges.[5][4]
La seva obra es caracteritza per un realisme granulós, brut, amb violència tant implícita com explícita.[6]
Ha estat comparat amb d'altres escriptors del sud dels Estats Units, com ara Cormac McCarthy, William Faulkner i John Cheever. A entrevistes i alguns assajos, el propi Brown reconeix haver estat influenciat per aquests escriptors i d'altres com Flannery O'Connor, Raymond Carver i Bonnie Jo Campbell. Brown també ha citat a músics contemporanis com Leonard Cohen.[4]
Els seus personatges són bàsicament rednecks. Gent desesperada i resignada a la seva sort.[5][7][4][8]
Obra[modifica]
Relats i contes[modifica]
- Facing the Music. 1988. Edició en castellà: Dar la cara. Editorial Dirty Works.
- Big Bad Love. 1990. Edició en castellà: Amor malo y feroz. Editorial Bartleby.
Novel·la[modifica]
- Dirty Work. 1989. Edició en castellà: Trabajo sucio. Editorial Dirty Works.
- Joe. 1991. Edició en castellà: Joe. Editorial Dirty Works.
- Father and Son. 1996. Edició en castellà: Padre e hijo. Editorial Dirty Works.
- Fay. 2000. No traduïda.
- The Rabbit Factory. 2003. No traduïda.
- A Miracle of Catfish0. 2007. No traduïda.
Narrativa autobiogràfica[modifica]
- On Fire. 1993. Edició en castellà: Sobre el fuego. Editorial Dirty Works.
Assaig[modifica]
- Billy Ray's Farm: Essays from a Place Called Tula. 1991. No traduïda.
Premis[modifica]
- Mississippi Institute of Arts and Letters Award (1989).[9]
- Lila Wallace- Readers Digest Award.
- Mississippi's Governor's Award for Excellence in the Arts (2000).
- Southern Book Award for Fiction (2 veces, 1992 y 1997).
Filmografia[modifica]
- Big Bad Love. 2002. EUA. Dirigida per Arliss Howard. Protagonitzada per Arliss Howard i Debra Winger. Bassada en els relats de la obra del mateix nom.
- Joe. 2013. EUA. Dirigida per David Gordon Green. Protagonitzada per Nicolas Cage y Tye Sheridan. Bassada en la novel·la del mateix nom.
- The Rough South of Larry Brown. 2011. EUA. Documental dirigit per Gary hawkins, sobre la vida i obra de Larry Brown.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rose, Presley. «Biography of Larry Brown» (en anglès). Mississippi Writers & Musicians, 2001. [Consulta: 19 octubre 2023].
- ↑ Llaverias, Cesc. «Trabajo sucio / Larry Brown» (en català). Els llibres del Sebyor Dolent, 27-02-2017. [Consulta: 20 octubre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Larry Brown» (en castellà). Dirty Works. [Consulta: 20 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Pascual, Maribel. «El ‘Amor malo y feroz’ de Larry Brown» (en castellà). Las Furias Magazine, 30-01-2023. [Consulta: 19 octubre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Llaverias, Cesc. «Sobre el fuego / Larry Brown» (en català). Els llibres del Senyor Dolent, 20-08-2020. [Consulta: 20 octubre 2023].
- ↑ Llaverias, Cesc. «Joe / Larry Brown» (en català). Els llibres del Senyor Dolent, 11-01-2022. [Consulta: 20 octubre 2023].
- ↑ Amat, Kiko «¿Qué narices es eso de la 'grit lit'?» (en castellà). El Periódicoi, 10-07-2018 [Consulta: 19 octubre 2023].
- ↑ Llaverias, Cesc. «Dar la cara / Larry Brown» (en català). Els llibres del Senyor Dolent, 13-12-2018. [Consulta: 20 octubre 2023].
- ↑ «Previous Winners» (en anglès). Mississippi Institute of Arts and Letters. [Consulta: 20 octubre 2023].