Le Dernier Homme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLe Dernier Homme
le Dernier Homme Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCharles Bitsch Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPierre Neurrisse Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPhilippe Dussart Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Bitsch Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPaul Misraki Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soRené Levert Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPierre Lhomme Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeArmand Psenny Modifica el valor a Wikidata
ProductoraORTF Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada82 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0235337 Filmaffinity: 490418 Allocine: 41026 Letterboxd: le-dernier-homme Allmovie: v159204 TMDB.org: 549137 Modifica el valor a Wikidata

Le Dernier Homme és una pel·lícula francesa de ciència-ficció dirigida el 1967 per Charles Bitsch, estrenada el 1970.

Sinopsi[modifica]

Al tornar d'una missió, tres espeleòlegs, Jean-Claude, la seva dona Catherine i Eva, es troben els únics habitants que encara viuen a la terra. Una guerra química va provocar la mort de persones i animals. El trio s'organitza per sobreviure. Jean-Claude i Eva moren després d'entrar en contacte amb cadàvers. Catherine, embarassada, escapa de la contaminació i dóna a llum un nen.

Repartiment[modifica]

Un curtmetratge inspirat en el rodatge de la pel·lícula[1][modifica]

L'ajudant de Charles Bitsch, Jean-Pierre Letellier va dirigir el 1972 Le Cabot, un curtmetratge produït i interpretat per Luc Moullet,[2] que relata la difícil matança d'un gos durant el rodatge de Le Dernierv Homme. Le Cabot va ser, aleshores, prohibida pels censors: d'acord amb l'opinió de la Comissió de Control de Cinema, el ministre d'Afers Culturals va justificar la seva decisió indicant que la forma de violència i crueltat és susceptible de constituir un formidable estímul a les pràctiques freqüents de tortura respecte als animals. Le Cabot es va projectar al Centre Pompidou, el 23 d'abril de 2009, dins del cicle Sociologie de l'absurde dedicat a Luc Moullet.[3]

Notes[modifica]

  1. Marcel Martin, La censure : une vie de chien, a Écran 72, n° 4, avril 1972, p. 21
  2. Le Dernier Homme al web Ciné-Ressources (Cinemateca francesa)
  3. Programme de la manifestation sur le site www.centrepompidou.fr [1][Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica]