Le Dialogue des carmélites
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Philippe Agostini i Raymond Léopold Bruckberger  |
| Protagonistes | Jeanne Moreau Alida Valli Madeleine Renaud Pierre Brasseur Jean-Louis Barrault Georges Wilson Franca Bettoja Anne Doat Claude Laydu Daniel Ceccaldi Hélène Dieudonné Judith Magre Pascale Audret Pascale de Boysson Pierre Bertin Margo Lion Paula Dehelly Sophie Grimaldi Hélène Vallier Albert Rémy Dominique Zardi Pascal Mazzotti Yvette Étiévant Lucien Raimbourg Anouk Ferjac Renaud Mary Camille Guérini Julien Verdier Claire Olivier
|
| Producció | Jules Borkon (en)  |
| Guió | Philippe Agostini |
| Música | Jean Françaix |
| Dissenyador de so | Antoine Archimbaud |
| Fotografia | André Bac |
| Muntatge | Gilbert Natot |
| Vestuari | Anne-Marie Marchand |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 10 juny 1960 |
| Durada | 112 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
       | |
Le dialogue des Carmélites és una pel·lícula dramàtica històrica franco-italiana del 1960 escrita i dirigida per Raymond Léopold Bruckberger i Philippe Agostini. Està basada en l'obra de Georges Bernanos, qui alhora la va adaptar de la novel·la de Gertrud von Le Fort. Està basada en la història de les màrtirs de Compiègne, monges carmelites que foren guillotinades a París el 1794 en els dies del Regnat del Terror durant la revolució francesa, després de refusar a renunciar el seu vot religiós.[1][2]
Sinopsi[modifica]
El maig de 1789, dues noies joves van entrar al Carmel de Compiègne. Una pren el nom religiós de Sor Constança, mentre que la seva companya, Blanche de la Force, es converteix en la Germana Blanche de l'Agonia de Crist. Com que la Revolució no va salvar la vida de les monges, el Comissari de la Revolució va tenir un mandat de requisició. Els carmelites són doncs capturats i desposseïts de les seves possessions abans d'afrontar el sacrifici final.
Repartiment[modifica]
- Jeanne Moreau: Mare Marie de l'Incarnation
- Alida Valli: Mare Thérèse de Saint-Augustin
- Madeleine Renaud: Primera priora
- Pascale Audret: Blanche de la Force
- Pierre Brasseur: Comissari de la Revolució
- Jean-Louis Barrault: Mime
- Anne Doat: Germana Constance de Saint-Denis
- Georges Wilson: Capellà del Carmel
- Pascale de Boysson: Germana Cécile
- Hélène Dieudonné: Germana Jeanne de la Divine Enfance
- Pierre Bertin: Marquès de la Force
- Claude Laydu: Cavaller de la Force
- Daniel Ceccaldi: Oficial
- Judith Magre: Rose Ducor
Premis[modifica]
A Espanya la pel·lícula va tenir força ressò. Com a prova, fou guardonada amb el premi a la millor fotografia en la 5a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia[3] i va rebre el Fotogramas de Plata 1960 Millor intèrpret de cinema estranger (Jeanne Moreau).[4]
Referències[modifica]
- ↑ Roberto Chiti; Roberto Poppi; Enrico Lancia; Mario Pecorari Dizionario del cinema italiano. I film. Gremese Editore, 1992. ISBN 8876055932.
- ↑ Paolo Mereghetti. Il Mereghetti. B.C. Dalai Editore, 2010. ISBN 8860736269.
- ↑ Los Premios de Cinematografía San Jorge, La Vanguardia, 26 d'abril de 1961
- ↑ Concesión de la "Placa San Juan Bosco" a Adolfo Marsillach, Jeanne Moreau y Vittorio de Sica, ABC, 1 de febrer de 1961