Le Dialogue des carmélites

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLe Dialogue des carmélites
Dialogue with the Carmelites.jpg
Arxivador
DireccióPhilippe Agostini i Raymond Léopold Bruckberger Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJules Borkon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióPhilippe Agostini Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJean Françaix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soAntoine Archimbaud Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAndré Bac Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGilbert Natot Modifica el valor a Wikidata
VestuariAnne-Marie Marchand Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0052737 Filmaffinity: 522776 Allocine: 4813 Rottentomatoes: m/dialogue_with_the_carmelites Allmovie: v151141 Modifica el valor a Wikidata

Le dialogue des Carmélites és una pel·lícula dramàtica històrica franco-italiana del 1960 escrita i dirigida per Raymond Léopold Bruckberger i Philippe Agostini. Està basada en l'obra de Georges Bernanos, qui alhora la va adaptar de la novel·la de Gertrud von Le Fort. Està basada en la història de les màrtirs de Compiègne, monges carmelites que foren guillotinades a París el 1794 en els dies del Regnat del Terror durant la revolució francesa, després de refusar a renunciar el seu vot religiós.[1][2]

Sinopsi[modifica]

El maig de 1789, dues noies joves van entrar al Carmel de Compiègne. Una pren el nom religiós de Sor Constança, mentre que la seva companya, Blanche de la Force, es converteix en la Germana Blanche de l'Agonia de Crist. Com que la Revolució no va salvar la vida de les monges, el Comissari de la Revolució va tenir un mandat de requisició. Els carmelites són doncs capturats i desposseïts de les seves possessions abans d'afrontar el sacrifici final.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

A Espanya la pel·lícula va tenir força ressò. Com a prova, fou guardonada amb el premi a la millor fotografia en la 5a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia[3] i va rebre el Fotogramas de Plata 1960 Millor intèrpret de cinema estranger (Jeanne Moreau).[4]

Referències[modifica]

  1. Roberto Chiti; Roberto Poppi; Enrico Lancia; Mario Pecorari Dizionario del cinema italiano. I film. Gremese Editore, 1992. ISBN 8876055932. 
  2. Paolo Mereghetti. Il Mereghetti. B.C. Dalai Editore, 2010. ISBN 8860736269. 
  3. Los Premios de Cinematografía San Jorge, La Vanguardia, 26 d'abril de 1961
  4. Concesión de la "Placa San Juan Bosco" a Adolfo Marsillach, Jeanne Moreau y Vittorio de Sica, ABC, 1 de febrer de 1961