Le notti erotiche dei morti viventi
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Joe D'Amato |
| Protagonistes | |
| Guió | George Eastman |
| Música | Marcello Giombini |
| Fotografia | Joe D'Amato |
| Muntatge | Ornella Micheli |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1980 |
| Durada | 88 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema gore, cinema pornogràfic, cinema de zombis, cinema eròtic, pel·lícula d'explotació sexual, erotic horror (en)  i paròdia |
      | |
Le notti erotiche dei morti viventi és una pel·lícula eròtica i de terror italiana de 1980, filmada a Santo Domingo i escrita i dirigida per Joe D'Amato.
Argument[modifica]
En la seva segona visita a la República Dominicana, John Wilson, apoderat d'una empresa estatunidenca que planeja construir-hi un hotel, compra al govern una illa tropical que, sense que ell ho sàpiga, du una maledicció vudú. A la nit, té relacions sexuals a l'habitació de l'hotel amb dues prostitutes, a les quals acaba espantant esmentant l'Illa del Gat. Al vestíbul, però, es troba amb la Fiona, una socialité que acaba de deixar el seu ancià amant i el seu iot, i li fa un cunnilingus.
L'endemà, Wilson contracta Larry O'Hara perquè el porti a ell i a la Fiona de viatge a l'illa. O'Hara li explica la llegenda que envolta l'illa sobre zombis dirigits per un gat negre. A la nit, Wilson, a la seva habitació amb la Fiona, de sobte sent la presència invisible d'algú.
El grup navega cap a l'illa l'endemà, on són rebuts per Luna i un xaman que els adverteix que marxin, ja que l'illa és la llar dels zombis dels nadius morts.
Crítica[modifica]
Le notti erotiche dei morti viventi es va rodar al mateix temps que Porno Holocaust amb el mateix repartiment. Ambdues pel·lícules involucren un grup d'estrangers que troben una illa, tenen relacions sexuals i després són assassinats un per un.[1]
Segons reconegué D'Amato en una entrevista: «Le notti erotiche dei morti viventi va ser un fiasco total. M'havia esforçat a barrejar els meus dos gèneres preferits, tendint més a la vessant eròtica en aquest cas, però la pel·lícula va ser rebutjada pel públic».[2][3][4]
El llibre Zombie Movies: The Ultimate Guide descriu la pel·lícula com «una de les pitjors, si no la pitjor pel·lícula italiana de zombis feta mai».[5]
Referències[modifica]
- ↑ Paul, Louis. Italian horror film directors. Jefferson, N.C.: McFarland, 2005. ISBN 0-7864-1834-6.
- ↑ Palmerini, Luca M.; Mistretta, Gaetano (1996). "Spaghetti Nightmares". Fantasma Books. p. 77.ISBN 0963498274
- ↑ «Erotic Nights of the Living Dead». www.mondo-digital.com.
- ↑ Paul, Louis. Italian Horror Film Directors (en anglès). McFarland, 2005, p. 191. ISBN 978-0-7864-8749-3.
- ↑ Kay, Glenn. Zombie movies : the ultimate guide. 1st ed. Chicago, Ill.: Chicago Review Press, 2008. ISBN 978-1-56976-257-8.
