Legio VII Gemina (ciutat)

Aquest article tracta sobre la ciutat Legio VII Gemina, per consultes sobre la legió romana vegeu Legio VII Gemina
Infotaula de geografia físicaLegio VII Gemina
TipusCiutat Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 35′ 56″ N, 5° 34′ 01″ O / 42.5989°N,5.5669°O / 42.5989; -5.5669

Legio VII Gemina (grec Λεγίων ζ Γερμανική) fou una ciutat romana de la Tarraconense situada entre dos rius afluents de l'Esla, estació de la Legio VII Gemina, reclutada per Galba[1] a Hispània, per la qual cosa alguna vegada es va dir VII Galbiana.[2] És l'actual ciutat de Lleó

L'existència de la legió a la zona va impedir la conquesta de la regió pels gots fins al 586 aC. Leovigild va permetre a la ciutat conservar les seves fortificacions, privilegi concedit a molt poques ciutats. Ordoni I la va restaurar el 850. La va ocupar Al-Mansur el 996, després d'un any de setge, però la va perdre després de la seva derrota a la batalla de Calatanyazor. Fou repoblada per Alfons V de Lleó i ampliada per Alfons XI de Castella, amb el successor del qual, Pere I de Castella el cruel, va perdre la capitalitat del regne de Lleó al traslladar la cort.

Referències[modifica]

  1. Itin. Ant. p. 395; Λεγίων ζ Γερμανική, Ptol. ii. 6. § 30
  2. Hi havia un altre Legio VII distingida com a Claudia