Leprologia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La leprologia,[1] que va tindre el seu zenit al llarg del segle xix i de la primera mitat del segle xx —actualment inclosa dins la infectologia—, es la denominació que rep la branca de la medicina que estudia la lepra,[a][3] la seua clínica i tractament.

Home de 24 anys amb lepra.

És una malaltia infecciosa crònica pròpia quasi exclusivament de zones tropicals i subtropicals, produïda pel bacil de Hansen[b], que afecta la pell, les mucoses o els nervis entre d'altres.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ La paraula «lepra», que arriba al català pel mot llatí «lepram»,[2] és originària del grec antic «λέπρα» —«lepra» amb el significat d'«escata»—, i aquesta derivada del verb «λέπειν» —«lepein» que vol dir «pelar»—
  2. ↑ Abans també rebia el nom de «Hanseanosis» o «mal de Hansen».

Referències[modifica]

  1. ↑ Dox, Ida; Melloni, Biagio John; Eisner, Gilbert M., 1995, p. 265.
  2. ↑ Lewis, Charlton Thomas; Short, Charles, p. L.17.lepra.
  3. ↑ Barnhart, Robert Knox, 1995, p. 558.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leprologia&oldid=33249418»