Lernu!

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lernu! és un portal gratuït i multilingüe per a l'aprenentatge de la llengua auxiliar internacional esperanto.[1]

Els cursos[modifica | modifica el codi]

Al web, l'usuari pot informar-se sobre aquesta llengua, estudiar-la mitjançant diversos recursos, utilitzar-ne la gramàtica, fer exercicis, jugar a jocs lingüístics, llegir i escoltar contes, fer servir diccionaris, intercanviar missatges amb altres persones interessades en la llengua i la cultura esperantista, participar en lliçons virtuals, escoltar música i veure curtmetratges en aquesta llengua.[2][3] En diferents ocasions lernu! s'ha publicat en format CD i han aparegut diverses versions fora de la xarxa amb material afegit: música, programes i altres recursos no disponibles al web.[2]

Pel que fa a l'enfocament pedagògic, el portal ofereix cursos propis, però també versions de cursos clàssics originalment publicats com a llibres, així com cursos basats en els exercicis proposats per Zamenhof.[1] La majoria són de nivell mitjà, però també n'hi ha de nivell alt (C1). Un dels aspectes innovadors del portal és el fet que els diferents cursos obeeixen a perspectives diferents de la didàctica de la llengua, de manera que cada estudiant pot escollir el que millor l'escau.[4] Així, alguns es centren en l'estudi de la gramàtica, mentre d'altres segueixen el mètode directe, basat en fotos i exemples, pràcticament sense explicacions en la llengua de l'estudiant. Segons els seus creadors, un dels cursos més populars és “La Puzlo Esperanto”, mitjançant el qual l'estudiant juga amb diferents arrels i afixos de la llengua, adonant-se que la gramàtica de l'esperanto és fonamentalment diferent de la gramàtica de les altres llengües.[1] La majoria dels cursos tenen correcció automàtica dels exercicis, però també hi ha l'opció de treballar amb tutors voluntaris, freqüentment natius en la mateixa llengua de l'estudiant.[1]

Evolució del projecte[modifica | modifica el codi]

La idea de lernu! va néixer lligada al primer seminari de l'organització juvenil E@I (Educació i Internet), que va tenir lloc a Estocolm l'abril del 2000, i es va concretar l'octubre del 2001 durant el segon seminari d'E@I, celebrat a Uppsala.[3] Des de llavors s'ha convertit en el principal projecte d'aquesta organització, que promou la col·laboració internacional i la comunicació a partir de projectes educatius basats en l'aprenentatge intercultural i en l'ús de les diverses llengües i les noves tecnologies. El juliol del 2002 el projecte va rebre el suport de la fundació Esperantic Studies Foundation i el portal es va crear l'agost del mateix any. La seva aparició pública va ser el 21 de desembre del 2002 i des d'aquell moment és un portal mantingut per E@I i els seus col·laboradors.[3]

En els darrers anys, el projecte ha evolucionat i ha tingut diverses ramificacions. Així, des de 2007 es fan trobades anuals d'usuaris de lernu! a l'Escola d'Estiu d'Esperanto, normalment a Nitra o a alguna altra localitat d'Eslovàquia, amb la participació de 150-200 persones.[5] Es tracta de cursos presencials intensius d'una setmana de duració, on els estudiants es troben en un context d'immersió en la llengua internacional. El 2008 lernu! va rebre el diploma d'acció excel·lent que atorga cada any l'Associació Universal d'Esperanto.[6] Alguns estudiosos el consideren un dels portals per aprendre llengües més efectius del món.[4] Gràcies a l'èxit de lernu!, el coordinador d'E@I Peter Baláž va rebre el 2012 el premi d'Esperantista de l'Any, que atorga annualment la revista La Ondo de Esperanto.[7] Lernu! ha inspirat iniciatives similars, gratuïtes i multilingües, per l'aprenentatge d'altres llengües, com l'eslovac.[8]

Lernu! i l'esperanto a internet[modifica | modifica el codi]

En l'era de la comunicació virtual, lernu! és considerat el centre de la Internet esperantista,[9] així com una de les principals raons de l'increment de la popularitat d'aquesta llengua a la xarxa.[10][11][12] A mitjans del 2006 el portal era visitat més de 75.000 vegades al mes, el 2011 més de 100.000[3] i des del 2013 la xifra s'ha situat entre els 150.000 - 200.000 usuaris mensuals.[13] Fins a l'aparició de duolingo, lernu! era la col·lecció de cursos d'esperanto més gran i popular a internet.[14]

Lernu! apareix sovint mencionat als articles als diaris i revistes, així com a programes de ràdio o televisió, que expliquen de quina manera les noves tecnologies han ajudat a revifar no només aquesta llengua,[15][16][17][18] sinó també les llengües artificials o planificades en general,[19][20] així com en articles sobre el seu aprenentatge.[21][4] Atès que permet fer estudis empírics qualitatius, però també quantitatius sobre la demografia dels seus parlants,[22] és també una font freqüent en investigacions acadèmiques sobre l'ús i la vitalitat de l'esperanto en l'actualitat.[23][24]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Blahuš, Marek «Language Learning Through the Internet: Nine Years of Experience». Language, Communication, Information, Data incorrecta, pàg. 49-61.
  2. 2,0 2,1 «Le CD-rom lernu!» (en francès). [Consulta: 22 octubre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Cent mil uzantoj en la retejo Lernu.net» (en esperanto). Libera Folio. [Consulta: 22 octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 Chambers, Duncan «The teaching and learning of Esperanto». Interdisciplinary Description of Complex Systems, 13, 2, 2015, pàg. 297.
  5. «Escola d'Estiu d'Esperanto a Eslovàquia 2015». Associació Catalana d'Esperanto. [Consulta: 30 octubre 2015].
  6. «Lernu.net kaj Edukado.net diplomitaj» (en esperanto). Universala-Esperanto Asocio. [Consulta: 22 octubre 2015].
  7. «Peter Baláž: la Esperantisto de la Jaro 2012» (en esperanto). La Balta Ondo, 15-12-2012. [Consulta: 30 octubre 2015].
  8. Baláž, Peter «Slovak Online – interreta paĝaro por lerni la slovakan lingvon». Language, Communication, Information, Data incorrecta, pàg. 63-68.
  9. «How an artificial language from 1887 is finding new life online» (en anglès). The Verge, 29-05-2015. [Consulta: 24 octubre 2015].
  10. «What's the point of Esperanto?» (en anglès). Yorkshire Evening Post. [Consulta: 22 octubre 2015].
  11. «Enthusiasts hope to get people talking about esperanto» (en anglès). Tampa Bay Times. [Consulta: 22 octubre 2015].
  12. «Global networking through esperanto» (en anglès). The Nation. [Consulta: 22 octubre 2015].
  13. Wandel, Amri «HOW MANY PEOPLE SPEAK ESPERANTO? OR: ESPERANTO ON THE WEB». Interdisciplinary Description of Complex Systems, 11, 2, 2015, pàg. 318-321.
  14. «Duolingo: a turning point for Esperanto?» (en anglès). Usona Esperantisto. [Consulta: 22 octubre 2015].
  15. «Digital World: What 'they' say» (en anglès). Jerusalem Post. [Consulta: 22 octubre 2015].
  16. «Esperanto In The Internet Age» (en anglès). WNPR (Connecticut Public Radio). [Consulta: 22 octubre 2015].
  17. «Esperanto, la lengua universal que muchos quieren recuperar» (en castellà). Los Andes. [Consulta: 21 octubre 2015].
  18. «“Euskaldunoi oso erraz inposatu digute ingelesa”» (en euskera). Noticias de Navarra. [Consulta: 21 octubre 2015].
  19. «Mastering Dothraki» (en anglès). The Wall Street Journal. [Consulta: 22 octubre 2015].
  20. «The Educational Value of Esperanto: The word of Tolkien in The British Esperantist (24.08.14 by Pieter Collier)» (en anglès). Tokien Library. [Consulta: 21 octubre 2015].
  21. «Few Tips on How to Learn Esperanto» (en anglès). Youth Time Magazine. [Consulta: 22 octubre 2015].
  22. Chazarein, Christophe 2011: Lernomotivoj kaj kutimoj de la uzantaro de lernu.net. Poznań: Universitato Adam Mickiewicz & Internacia Ligo de Esperantistaj Instruistoj. Diploma thesis. Mentor: Dr hab. Ilona Koutny: http://edukado.net/biblioteko/dosierujo?iid=120
  23. Tonkin, Humphrey «INTRODUCTION: IN SEARCH OF ESPERANTO». Interdisciplinary Description of Complex Systems, 13, 2, 2015, pàg. 182-192.
  24. Tonkin, Humphrey. 2012. "Invented Languages in Language Policy and Planning". In Carol A. Chapelle, ed. The Encyclopedia of Applied Linguistics. Oxford: Wiley-Blackwell. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]