Les Botigues de Sitges

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLes Botigues de Sitges
Port Ginesta i la Platja de les Botigues.jpg

Localització
 41° 15′ 53″ N, 1° 56′ 18″ E / 41.26472222°N,1.93833333°E / 41.26472222; 1.93833333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaGarraf
MunicipiSitges
Geografia
Banyat per Mar Mediterrània
Modifica les dades a Wikidata

Les Botigues de Sitges és una urbanització de Sitges [1] al límit del seu terme municipal amb Castelldefels. Destaca per la seva proximitat al mar, la seva platja (dita de Les Botigues) i per Port Ginesta, port esportiu inaugurat el 1986 i que el 2007 es convertí en el més gran de Catalunya. El 7 de setembre de 2010, a la desena etapa de la Volta Ciclista a Espanya, la cursa va fer el seu pas pel cim del Rat Penat, urbanització de Les Botigues, essent catalogat com a port de primera categoria, 4,4 quilòmetres de pujada, un desnivell de 455 metres i un pendent mitjà del 10,3%.

Història[modifica]

L'origen de la segregació d'aquest territori del que després seria la comarca del Baix Llobregat és a mitjans del segle XII, quan el territori entre l'Aiguadolç i la Cova Fumada passà a formar part del monestir de Sant Vicenç del Garraf (o de Pedrabona), malgrat haver format part anteriorment del terme de la Baronia d'Eramprunyà (un ens centrat al contemporani Gavà i que a més abastava els actuals Begues, Castelldefels, Viladecans i Sant Climent de Llobregat i part de Sitges i Sant Boi de Llobregat).

Així, l'any 1163 el rei Alfons el Cast féu donació del territori per a la fundació d'un priorat canonical a Sant Vicenç del Garraf seguint la regla de Sant Agustí. L'emplaçament del monestir es pensa que fou el de l'actual masia de Can Lluçà, a prop de Campdàsens. D'entre les donacions que va rebre el monestir, el 22 d'abril del 1184 Ramon Bremon i la seva esposa Ermessenda feren donació de l'alou que tenien al lloc dit Vilar d'Esperan (o Vilar Desperan, que podria significar vilar de la pedra),[2] és a dir, l'actual Botigues, que seria, llavors, un barri o poblat mariner de Castelldefels. Per tant un territori vinculat a la baronia d'Eramprunyà i a l'església de Santa Maria de Castelldefels.

El 1382 el monestir ja era en franca decadència i algunes dependències es trobaven en ruïna. Poc temps després, el 1413, el darrer prior féu donació a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona per por de les incursions dels pirates. Això assenyalà la vinculació definitiva del territori de les Botigues a la vila de Sitges, donat que La Pia Almoina ja era la senyora feudal de Sitges des del 1342 i de Campdàsens i Garraf des del 1394.

El nom de Les Botigues prové de les barraques on els pescadors guarden l'ormeig, els estris de pesca.

Referències[modifica]

  1. Gallego, Mari Carmen. diari La Vanguardia. Les Botigues de Sitges, un barrio en tierra de nadie, 08 juny 2015. 
  2. Campmany i Guillot, Josep. Diputació de Barcelona. "Campdàsens, Garraf i Jafre. Els confins occidentals del terme d'Eramprunyà de l'alta edat mitjana al segle XV", dins Actes de la III Trobada d'Estudiosos del Garraf, 19 i 20 de novembre de 1998, 2000. 

Enllaços externs[modifica]