Linum catharticum

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLinum catharticum
Liunum catharticum1.jpg
Planta
Tipus de fruit càpsula
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaLinaceae
GènereLinum
EspècieLinum catharticum
Carl von Linné, 1753
Modifica les dades a Wikidata

Linum catharticum o lli bord, lli(net) purgant, lli silvestre o canxalagua (canxalaigua d'Espanya) és una espècie de planta herbàcia pertanyent a la família Linaceae nadiua del centre d'Europa i oest d'Àsia.

Il·lustració

Descripció[modifica]

És una planta caducifòlia que ateny 5-20 cm d'altura. Les flors són hermafrodites de color blanca i floreixen al juliol - agost i tenen una grandària de 3-5 mm de diàmetre. El fruit n'és una càpsula.

Propietats[modifica]

S'utilitza per a preparar a partir del Linum catharticum un laxant, que en infusió causa nàusees. Per això, la planta obtingué el seu epítet. Conté la verinosa substància amarga linin, en l'actualitat ja no s'utilitza en aquesta forma com a purgatiu.

Taxonomia[modifica]

Linum catharticum va ser descrita per Carlos Linneo en la publicació Species Plantarum 1: 281. 1753.[1]

Etimologia

Linum: nom genèric que deriva del mot grec: "linum" = "lli" utilitzat per Teofrast.[2]

catharticum: epítet llatín que significa "purgatiu"[3]

Sinonímia
  • Cathartolinum catharticum (L.) Small
  • Cathartolinum pratense Rchb.
  • Nezera cathartica (L.) Nieuwl.[4]

Nom comú[modifica]

  • canxalagua, canxalaigua d'Espanya, lli bord, lli silvestre, lli catàrtic, lli purgant, llinet purgant.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Linum catharticum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 març 2015].
  2. En Nombres Botánicos
  3. En Epítetos Botánicos
  4. «Linum catharticum». The Plant List. [Consulta: 18 març 2015].

Bibliografia[modifica]

  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pàg. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Rogers, C. M. 1984. Linaceae. 12: 1–58. In N. Amer. Fl., ser. 2. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  6. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
  7. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàleg de les plantes vasculars del Con Sud. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Vincles externs[modifica]