Vés al contingut

Liubov Akselrod

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Pàvel Akselrod.
Plantilla:Infotaula personaLiubov Akselrod

Liubov Akselrod (1887) (1887) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1868 Modifica el valor a Wikidata
uiezd de Vileika (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Donskoi Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Berna - Philosophiæ doctor (–1900) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia i comunisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsofa, especialista en literatura, professora d'universitat, política, escriptora de no-ficció, estudiosa de la literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Obrer Socialdemòcrata Rus Modifica el valor a Wikidata
MovimentMarxisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaОртодокс Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansIda Axelrod Modifica el valor a Wikidata

Liubov Issaàkovna Akselrod, nascuda amb el nom d'Emter Akselrod, rus: Любовь (Эмтер) Исааковна Аксельрод, també coneguda pel nom de guerra Ortodox (Ортодокс), (Vilenkóvitxi, 1868 - Moscou, 5 de febrer de 1946) va ser una revolucionària, filòsofa marxista i teòrica de l'art russa.

Akselrod va néixer a la família d'un rabí a Vilenkóvitxi, un poble de la gubèrnia de Vílnius, a l'Imperi Rus, ara raion de Pastavi, Belarús.

Es va involucrar amb l'organització naródnik als 16 anys i va participar en els intents fallits per assassinar Alexandre III de Rússia. El 1887 va emigrar a Suïssa[1][2] i va rebre el seu doctorat en filosofia per la Universitat de Berna el 1900.[3]

El 1892 va esdevenir marxista i es va unir al grup establert a Ginebra d'Emancipació del treball. Es convertiria en una estreta col·laboradora del seu líder Gueorgui Plekhànov. Quan el Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia es va dividir en bolxevics i menxevics en el seu Segon Congrés el 1903, es va posar del costat de la facció menxevic.

El 1906 va tornar a Rússia i va esdevenir una autoritat líder en la filosofia marxista, només superada per Plekhànov. Fou crítica amb els postulats d'Aleksandr Bogdànov i Vladímir Lenin durant el debat sobre empirocriticisme el 1908-1909, i brandà les seves idees antimarxistes.[4]

A la dècada de 1920 va treballar primer a l'Institut de Professors Rojos i més tard a l'Institut Soviètic de Filosofia.[1] En la dècada de 1930 la seva versió del marxisme va ser denunciada oficialment com una revisió del marxisme mecanicista i va caure en l'oblit. Va morir a Moscou el 5 de febrer de 1946.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Rappoport, Charles. Les Editions de la MSH. Une Vie révolutionnaire, 1883-1940 (en francès), 1991, p. 513. ISBN 978-2-7351-0423-9. 
  2. WEINSTOCK, Nathan. La Découverte. Le pain de misère (en francès), 2013-05-23, p. 1640. ISBN 978-2-7071-7230-3. 
  3. C., Brown, Stuart. Routledge. Biographical dictionary of twentieth-century philosophers, (1997 printing), p. 947. ISBN 978-0-415-06043-1. OCLC 38862354. 
  4. «Axelrod, Lubov | Encyclopedia.com». [Consulta: 16 desembre 2020].
  5. «Большая Советская Энциклопедия, БСЭ». [Consulta: 16 desembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
  • Bibliografia de Liubov Akselrod (anglès)