Lleó Borrell i Gambús

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLleó Borrell i Gambús
Biografia
Naixement11 novembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Puigcerdà (Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióCompositor i pianista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: bf684883-1d20-4d67-a374-ffceaa8b63bd Modifica els identificadors a Wikidata

Lleó Borrell i Gambús (Puigcerdà, 11 de novembre del 1924 - Barcelona, 18 de febrer del 1994)[1] fou un compositor de música lleugera i pianista de jazz relacionat especialment amb la Nova Cançó, de la qual fou un dels autors fonamentals en col·laboració amb els textos del poeta Josep Maria Andreu.

Després d'una carrera brillant com a pianista de jazz, Lleó Borrell es dedicà a la composició i adquirí fama amb la cançó Se'n va anar, que obtingué el 1963 el primer premi del Festival de la Cançó Mediterrània interpretada per Raimon i Salomé.

Això significà el llançament definitiu i la projecció internacional de la Nova Cançó, en la que fou un autor prolífic de composicions musicals amb lletra, en general, de Josep Maria Andreu, amb qui formà un bon duo compositor. Grans cantants de la Nova Cançó interpretaren a Borrell: Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Núria Feliu i Lluís Llach, que llençà l'èxit A cara o creu.

Lleó Borrell morí el 1994 a causa d'una crisi cardíaca.

Referències[modifica]

  1. «Lleó Borrell i Gambús». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.