Llegenda de la Malavella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreLlegenda de la Malavella
Tipusllegenda modifica
Castell de la Malavella

La Llegenda de la Malavella és una versió popular, que es troba a l'origen de l'apel·latiu del poble Caldes de Malavella. Aquesta es deu a una mítica senyora feudal perversa, cruel i misteriosa, que vivia en un indret màgic entre l’ermita de Sant Maurici i el Castell del poble.

Història[modifica]

En aquell temps, la gent vivia atemorida per una criatura espantosa, meitat home, meitat llop que a les nit agafava nens petits del poble i se'ls emportava al Castell. Era el Geperut, el criat de la Malavella. Ell mateix s'encarregava de cuinar-los llençant-los en un calder d'aigua bullent. La Malavella havia fet un pacte amb el diable segons el qual havia de menjar un cor de nen petit cada nit per tenir poders econòmics sobre els pagesos caldencs.[1]

Gràcies a un xicot foraster, en Maurici, que va anar a trobar feina en el castell de la senyora, Això, va permetre en Maurici descobrir el terrible secret d’aquesta bruixa feudal. Una nit, en veure que el geperut anava a tirar un nen al calder bullent, va empentar el Geperut i dóna per sopar a la vella el cor ranci del seu servent fet que la debilita.

Entre en Maurici i el poble de Caldes de Malavella, en el qual va arribar en aquell moment, van foragitar la mala vella qui va dir que un dia tornaria per a venjar-se, cridant mentre marxava "Tornaré! Tornaré!".

Des de l'any 2010, torna cada últim dissabte d’abril perquè el poble de Caldes de Malavella recorda en seu més fosc personalitzat en la figura de la malvada bruixa. El poble organitza la Festa de la Malavella amb tot un seguit d'actes que culminen en un final on el poble de Caldes expulsa, definitivament, la bruixa.

Actualment, hi ha constància documental del Castell de Malavella el 1054 arran d’una escriptura de terres feta per la Comtessa Ermessenda. Se l’esmenta com a “castro vetulo”. Tres anys més tard, el 1057, es tornen a tenir notícies del Castell “castro quod dicunt Malavela” en un jurament fet a la Comtessa Almodis, muller del Comte Ramon Berenguer I.[2]

Referències[modifica]

  1. Arnau i Guerola, Maruja. Els Pobles Gironins (en català). Girona: Diputació de Girona, 1980, p. 171. ISBN 8486243300. 
  2. «La Llegenda que vols viure. Recull de llegendes i patrimoni intangible.». Ajuntament de Caldes de Malavella.

Enllaços externs[modifica]