Llei de Finagle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La llei de Finagle dels negatius dinàmics més coneguda al Regne Unit com a llei de Sod (Sod's Law), se sol enunciar així:[1]

« Una cosa que pugui sortir malament ho farà, i a més al pitjor moment possible.
En anglès: Anything that can go wrong, will — at the worst possible moment.
»

El terme llei de Finagle va ser utilitzat per primera vegada per John W. Campbell Jr., l'influent editor de Astounding Science Fiction. L'utilitzava amb freqüència als seus editorials a les dècades de 1940 a 1960, però mai va arribar a ser tan popular com la llei de Murphy.[2] Va popularitzar-se en les novel·les de Larry Niven als quals un grups de minaires en un cinturó d'asteroides utilitzen l'expressió com una broma recurrent durant la veneració del deus mort Finagle.[3] Va ser criticada com epistemològicament enganyosa, com que, contràriament a les veritables lleis científics, no permet qualsevol predicció, i només pot aplicar-se a posteriori. Tot i la versió atenuada «Una cosa que pugui sortir malament, probablement ho farà.» en accentuar la probabilitat en lloc de la certitud, queda controversa, com que amplia la percepció del risc i inhibeix la gent a perseguir els seus objectius.[3]

És considerada com també el corol·lari de Finagle de la llei de Murphy, tot i que les lleis de Sod o de Finagle molt probablement són anteriors a la de Murphy, que finalment diu la mateixa cosa però que va, per l'atzar de la història, guanyar més popularitat que els seus antecedents.[4]

Un concepte relacionat, el «factor de Finagle», és un terme empíric multiplicatiu o additiu que apareix en una equació i que només es pot justificar pel fet que dóna resultats més correctes. Hi ha una variant, coneguda com a «corol·lari d'O'Toole de la llei de Finagle», amb predicament entre els furoners, que parafraseja la segona llei de la termodinàmica (també coneguda com a llei de l'entropia): «La perversitat de l'univers tendeix cap a un màxim.»[1]

La llei de Finagle a les arts[modifica | modifica el codi]

A més de les novel·les de Larry Niven, apareix a l'episodi de Star Trek L'últim ordinador, a la qual el doctor McCoy fa esment d'una beguda alcohòlica coneguda com la «Bogeria de Finagle», aparentment una referència a la Llei de Finagle. Al primer episodi de la segona temporada, el capità Kirk li diu a en Spock, «Com diu una de les lleis de Finagle: 'Quan el vaixell arriba a un port on hi ha la llar d'algun tripulant, aquest tripulant mai sóc jo.'»[5]

Vegeu també: Llei de Murphy i Pessimisme

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Raymond, Eric S. The New Hacker's Dictionary (en anglès). MIT Press, 1996, p. 189. ISBN 9780262680929. 
  2. «Finagle's Law» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2012].
  3. 3,0 3,1 Cohen, Elliot D. Critical Thinking Unleashed. Rowman & Littlefield, 2009, p. 171 (Col·lecció Elements of Philosophy). ISBN 9780742564329. 
  4. Cryer, Max. «Murphy's Law». A: Curious English Words and Phrases: The truth behind the expressions we use. Exisle Publishing, 2015, p. 242-244. ISBN 9781921966019. 
  5. Okuda, Michael; Okuda, Denise; Mirek. The Star Trek Encyclopedia. Simon and Schuster, 2011. ISBN 9781451646887.