Vés al contingut

Llenega (grup de bolets)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nom comúLlenega
Nom comú sense valor taxonòmic

Les llenegues [1][2][3] són bolets amb un recobriment mucilaginós que els envolta quan són joves i es manté en l’estadi adult sobre el barret i part de la cama. La majoria tenen les làmines decurrents, engruixides i, sovint, separades. Es tracta de bolets exclusivament terrestres, fonamentalment micorrízics o paràsits de fongs micorrízics. La presència de mucositat evita o dificulta la invasió per larves d’insectes, pel que les llenegues no s’acostumen a corcar. És una estratègia que comparteixen amb uns pocs grups de bolets.

Grups de llenegues

[modifica]

Es diferencien tres grups de llenegues

Són llenegues de làmines blanques o grogues, decurrents o adnates i separades. Pertanyen al gènere Hygrophorus. Hi ha dos grups de llenegues veres, les de barret de color groguenc o blanc (llenegues clares) i les d’altres colors (llenegues fosques). Són bolets molt apreciats gastronòmicament.

Llenega d'alzinar (Hygrophorus persoonii)
Llenega o llenega negra (Hygrophorus latitabundus).

Llenegues fosques:

Llenegosa de perdiu (Gomphidius glutinosus)

Llenegues clares

Són llenegues de làmines decurrents i separades, blanques de joves però que en madurar esdevenen grises i finalment gairebé negres. La mucositat que recobreix barret i cama forma una mena d’anell mucós que es trenca en madurar i dilatar el barret. Així com les cames de perdiu pertanyen al gènere Chroogomphus, totes de cames de perdiu llenegoses són especies del gènere Gomphidius.

Llenegosa anellada (Limacellopsis guttata)

Són llenegues de barret mucós a greixós, làmines lliures de blanques a cremoses, anell membranós a viscós, carn que sol fer olor de farina i sempre sense volva. Són bolets exclusivament terrícoles i saprotròfics. L’anell membranós pot ser molt evident (llenegosa anellada), menys evident però estriat (llenegosa bruna), no estriat (llenegosa grisenca) o bé reduït a una zona anular viscosa (llenegosa blanca o llenegosa torrada).

Referències

[modifica]
  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. II, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  3. Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.