Llengües munduruku
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Parlat a | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües tupí | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | mund1329 |
La subfamília de llengües munduruku es un conjunt de dues llengües ameríndies parlades al Brasil. La llengua munduruku es manté vigorosa malgrat que durant la segona meitat del s. XX la població va disminuir 10 vegades a causa de malalties exòtiques i malària; a la primeria del segle xxi la població està augmentant.
És una subfamília del tronc tupí, el de major extensió geogràfica al territori d'Amèrica del Sud.
| Llengua | Cobertura geogràfica | Nombre aprox. de parlants | Codi ISO/DIS 639-3 |
|---|---|---|---|
| Kuruaya | Tributaris del baix riu Xingú, Pará (Brasil) | 52 (1991)10 (2009)[1] [2] |
[kyr]
|
| Munduruku | Cursos mitjà i baix dels rius Tapajós i Madeira, estats de Pará i Amazones (Brasil) | 1.460 (1991)2.000-3.760 (1997)7.000 (2000)10.100 (2002) [3] [4] [5] |
[myu]
|
Referències[modifica]
- ↑ Robert Henry Robins & Eugenius Marius Uhlenbeck (1991). Endangered languages. Edimburgo: Edinburgh University Press, pp. 60. ISBN 978-0-85496-313-3.
- ↑ Ethnologue report for language code: Kuruáya.
- ↑ Lyovin, 1997: 352.
- ↑ William J. Frawley (2003) [1997]. International Encyclopedia of Linguistics: 4-Volume Set. Tom I. Nova York: Oxford University Press, pp. 298. ISBN 0-19-516783-X.
- ↑ Ethnologue report for language code: Mundurukú.
Bibliografia[modifica]
- Gessiane Lobato Picanço (2005): Mundurukú: Phonetics, phonology, synchrony, diachrony [tesi doctoral], B. A. Federal University of Pará.
- Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-508116-1.