Llengua d'Okinawa
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| 沖縄口 ([ʔutɕinaːɡuti] uchinaa-guchi) | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants nadius | 984.000 |
| Autòcton de | prefectura d'Okinawa i Ryukyuans |
| Estat | Japó |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües asiàtiques llengües japòniques llengües ryukyuenques llengües ryukyuenques septentrionals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | sistema d'escriptura d'Okinawa i escriptura japonesa |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ryu |
| Glottolog | cent2126 |
| Linguasphere | 45-CAC-ai |
| Ethnologue | ryu |
| UNESCO | 1976 |
| IETF | ryu |
| Endangered languages | 5354 |
La llengua d'Okinawa o uchināguchi és una de les llengües ryūkyū parlada al sud de l'illa d'Okinawa, així com a les illes properes de Kerama, Kume-jima, Tonaki, Aguni i les illes situades a l'est de l'arxipèlag Okinawa, dins de la Prefectura d'Okinawa al Japó. Se subdivideix en quatre dialectes: shuri, naha, torishima i kudaka. El dialecte shuri fou normatitzat a l'època del Regne de Ryūkyū, sota el regnat de Shō Shin (1477-1526). Era, llavors, la llengua oficial emprada per l'aristocràcia local. Diversos cants i poemes d'Okinawa són escrits en dialecte shuri.