Llengua d'Okinawa
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
沖縄口 ([ʔutɕinaːɡuti] uchinaa-guchi) | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants nadius | 984.000 ![]() |
Autòcton de | prefectura d'Okinawa i Ryukyuans ![]() |
Estat | Japó |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües asiàtiques llengües japòniques llengües ryukyuenques llengües ryukyuenques septentrionals ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | sistema d'escriptura d'Okinawa i escriptura japonesa ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | ryu ![]() |
Glottolog | cent2126 ![]() |
Linguasphere | 45-CAC-ai ![]() |
Ethnologue | ryu ![]() |
UNESCO | 1976 ![]() |
IETF | ryu ![]() |
Endangered languages | 5354 ![]() |
La llengua d'Okinawa o uchināguchi és una de les llengües ryūkyū parlada al sud de l'illa d'Okinawa, així com a les illes properes de Kerama, Kume-jima, Tonaki, Aguni i les illes situades a l'est de l'arxipèlag Okinawa, dins de la Prefectura d'Okinawa al Japó. Se subdivideix en quatre dialectes: shuri, naha, torishima i kudaka. El dialecte shuri fou normatitzat a l'època del Regne de Ryūkyū, sota el regnat de Shō Shin (1477-1526). Era, llavors, la llengua oficial emprada per l'aristocràcia local. Diversos cants i poemes d'Okinawa són escrits en dialecte shuri.