Llengües catacaoanes
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 0 |
| Autòcton de | Regió de Piura |
| Estat | Perú |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües tallán-sechura | |
| Codis | |
| Glottolog | tall1235 |
| Linguist List | catc |
Les llengües catacaoanes són una família extingida de tres idiomes parlats a la regió de Piura del Perú. Els tres idiomes de la família són:[1]
- Catacao o Katakao, un cop parlada a la ciutat de Catacaos
- Colán o Kolán, un cop parlada entre el riu Piura i el riu Chira
- Chira o Lachira o Tangarará, un cop parlada al llarg del riu Chira. Sense evidències.
A Glottolog, les dues llengües evidenciades, Catacao i Colán, se subsumeixen com a dialectes en la llengua tallán.
Comparació de vocabulari
[modifica]| Català | Colan | Catacao |
|---|---|---|
| beguda | kum | konekuk |
| cor | ñessini-m | ñiesiñi-čim |
| aigua | yup | yup |
| dona | pi-m | pi-čim |
| foc | huyur | guanararak |
| filla | hiku-m | yku-čim kapuk |
| fill | hiku-m | yku-čim |
| riu | yup [aigua] | tuyurup |
| germà | pua-m | pua-čim |
| herba | aguakol | taguakol |
| home | yatadla-m | aszat |
| lluna | nag | nam |
| menjar | agua | agua-čim |
| mar | amum | amaum |
| mare | nu-m | ni-čim |
| mort | dlakati | ynata-klakatu |
| ocell | yaiau | yeya |
| os | dladlapi-ram | lalape-čen |
| ploure | ñar | ñarakñakitutin |
| pluja | nug | guayakinum |
| peix | llas | llas |
| branca | yabiti-ram | yabike |
| manar | čañar | čañak |
| germana | puru-m | puru-čim |
| sol | turinap | nap |
| terra | dlurum | durum |
| tronc | tuku-ram | taksikáas |
| vent | kuiat ñap | vik |
Relacions genètiques
[modifica]Loukota compara el catacao amb el culle i el sechura, però no fa cap afirmació sobre la relació genètica.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian Languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ 2,0 2,1 Loukotka, Čestmír «Sur quelques langues inconnues de l'Amérique du Sud» (en francès). Lingua Posnaniensis, vol. 1, 1949, pàg. 53–82.
- ↑ Loukotka es basava en la llista del bisbe Baltasar Jaime Martínez Compañón: «43 voces castellanas traducidas alas ocho lenguas que hablan los indios de la costa, sierra y montañas del obispado de Trujillo del Perú, por el obispo de esta misma ciudad, baltazar Martinez de Compañón», escrita circa 1780.