Lleterola roja escaldabec
Lactarius rufus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius rufus Fr., 1838 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus rufus | ||||||||
La lleterola roja escaldabec (Lactarius rufus) és una lleterola que pertany al grup de les lleteroles veres.[1]
És una de les diverses espècies de lleteroles de colors ataronjats o vermellosos, complexes de diferenciar macroscòpicament. En aquest cas però només ens caldrà tastar la carn o la llet, l'única espècie del grup que és extremadament acre.
Morfologia[modifica]
[2][3]Bolet de mida mitjana, de 4-10 cm; amb barret de jove molt convex, quan adult d'aplanat a lleugerament embudat, sovint amb petit mugró central; superfície de color panotxa de jove, falb quan és adult; força homogènia i lleugerament brillant; de llisa a suaument rugosa.
Làmines denses; crema pàl·lid, algun cop crema ataronjat
Cama de cilíndrica a aprimada cap al peu; pàl·lida en els joves, concolor en l'adult; de medul·losa a buida amb l'edat; peu feltrat, amb pels falb pàl·lid
Carn ferma; ràpida i extremadament picant, gairebé insuportable; làtex blanc
Hàbitat[modifica]
[3][4] Ocasional; des d'estiu a finals de tardor; en localitats montanes i subalpines; vora coníferes, especialment pi negre, també avet, pi roig i plantacions de pícees, puntualment vora faig i bedoll.
Comestibilitat[modifica]
Considerat no comestible; en certs països del nord d'Europa (Finlàndia, Suècia, Noruega) es conserven en sal després d'escaldar-los dues vegades.
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Basso, Maria Teresa. Fungi Europaei Vol. 7: Lactarius Persoon. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 978-88-87740-00-4.
- ↑ 3,0 3,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.