Llista de bisbes de Salamanca
La llista de bisbes de Salamanca conté la relació de titulars[1] de la diòcesi des d'Eleuteri, primer bisbe documentat vers el 589, fins al seu bisbe actual, Carlos López Hernández, que va començar el seu pontificat el gener de 2003.
| Titular | Període | Nota |
|---|---|---|
| Tradicionalment, l'episcopologi de Salamanca ha inclòs una sèrie de titulars entre els segles I i V, dels quals no es té cap mena de constància.[2] | ||
| Pius | ca. 83 | |
| Càtul | ca. 203 | |
| Salutat | ca. 222 | |
| Pere I | ca. 245 | |
| Pere II | ca. 269 | |
| Jeroni I | ca. 298 | |
| Saül | ca. 305 | |
| Joan | ca. 332 | |
| Jubeni | ca. 337 | |
| Fèlix | ||
| A partir de l'any 585 es té la primera constància documental sobre un bisbe de Salamanca. | ||
| Eleuteri | ca. 585 | Primer bisbe documentat, com a assistent al III Concili de Toledo.[3] |
| Teverist | ca. 610 | Assistent a la coronació del rei Gundemar. |
| Hiccila | ca. 632-ca. 640 | Assistent als IV i VI Concilis de Toledo.[4] |
| Egered | ca. 640-ca. 660 | Assistent als VII, VIII i X Concilis de Toledo.[5] |
| Just | ca. 660-ca. 666 | Assistent al Concili Provincial de Mèrida (666).[6] |
| Providenci | ca. 681 | Assistent al XII Concili de Toledo.[7] |
| Holemund | ca. 682-693 | Assistent al XIII, XV i XVI concilis de Toledo.[7] |
| L'any 711 es produeix l'entrada dels musulmans a la península i poc després la ciutat de Salamanca és conquerida, el seu bisbe fuig al nord. Per tant, els seus bisbes s'instal·len a la nova cort dels reis d'Astúries i Lleó i ostenten el càrrec de forma titular amb la seu in partibus infidelium. Tanmateix, tret d'algunes excepcions, esmentades a continuació, els noms d'aquests bisbes titulars no s'han conservat.[8] | ||
| Quindulf | ca. 792 | |
| Sebastià | ca. 880 | Suposat autor de la versió sebastianense de la Crònica d'Alfons III |
| Fredosind | ca. 898 | |
| Dulcidi | ca. 900-ca. 921 | Es tracta del bisbe de Zamora, que probablement va tenir un paper important en la reorganització del bisbat de Salamanca.[9] Flórez esmenta l'existència d'un Dulcidi I (ca. 876) entre Quindulf i Sebastià,[10] però, segons José M. Monsalvo, es tractaria d'un fals històric obra del bisbe Pelayo d'Oviedo.[11] |
| Teodemund | ca. 960 | |
| Salbat | ca. 973 | |
| La ciutat de Salamanca és conquerida per les tropes cristianes i tornen a haver-hi bisbes que ocupen de forma efectiva, i no sols titular, la diòcesi. | ||
| Jeroni de Perigord | 1102-1120 | |
| Geraldo o Gerardo | 1121-1124 | |
| Munio | 1124-1130 | |
| Alonso Pérez | 1130-1131 | |
| Berengario o Berenguel | 1135-1151 | Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la. |
| Íñigo Navarrón | 1152-1159 | |
| Ordoño | 1159-1164 | |
| Gonzalo I | 1165-1167 | |
| Pedro Suero | 1167-1176 | Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la. |
| Vital o Vidal | 1176-1198 | |
| Gonzalo Fernández | 1199-1226 | |
| Diego | 1226-1227 | |
| Pelayo | 1127-1229 | |
| Martín | 1229-1246 | |
| Pedro Pérez | 1246-1264 | |
| Domingo Domínguez | 1264-1268 | |
| Gonzalo III | 1268-1279 | |
| Pedro Suárez | 1279-1285 | |
| Pedro Fechor | 1286-1304 | |
| Alfonso II | 1304-1309 | |
| Pedro V | 1310-1324 | |
| Bernardo | 1325-1327 | |
| Alfonso III | 1329-1330 | |
| Lorenzo | 1330-1335 | |
| Rodrigo Díaz | 1336-1339 | |
| Juan Lucero | 1339-1351 | |
| Alonso Barrasa | 1351-1375[12] | |
| Juan Castellanos | 1382-1389 | |
| Carlos de Guevara | 1389-1392 | |
| Diego de Anaya y Maldonado | 1392-1408 | |
| Gonzalo de Alba[13] | 1408-1412 | |
| Alonso Pérez de Cusanza[14] | 1410-1425 | Frare dominic, confessor d'Enric III de Castella. |
| Sancho López de Castilla[15] | 1425-1446 | |
| Alfonso IV | 1447[16] | |
| Gonzalo Pérez de Vivero | 1447-1482 | |
| Raffaele Riario | 1482-1490 | Nomenat administrador d'Osma. |
| Diego Valdés[17] | 1490-1493 | |
| Oliverio Carafa | 1493-1494 | Administrador apostòlic. Posa fi al pontificat mitjançant renúncia. |
| Diego de Deza | 1494-1498 | Nomenat bisbe de Jaén. |
| Juan de Castilla Enrique | 1498-1510 | |
| Francisco de Bobadilla | 1510-1529 | |
| Luis Cabeza de Vaca | 1530-1537 | Nomenat bisbe de Palència. |
| Rodrigo Mendoza Manrique | 1537-1545 | |
| Pedro Castro Lemos | 1545-1555 | Nomenat bisbe de Conca. |
| Pedro Vázquez de Acuña y Avellaneda | 1555 | Presentat. No va arribar a prendre possessió.[18] |
| Francisco Manrique de Lara | 1556-1560 | Nomenat bisbe de Sigüenza. |
| Pedro González Mendoza | 1560-1574 | |
| Francisco Soto y Salazar | 1576-1578 | |
| Fernando Tricio Arenzana | 1578 | |
| Jerónimo Manrique de Lara | 1579-1593 | |
| Pedro Junco Posada | 1598-1602 | |
| Luis Fernández de Córdoba | 1602-1615 | Nomenat bisbe de Màlaga. |
| Diego Ordóñez | 1615 | |
| Francisco Hurtado de Mendoza y Ribera | 1616-1621 | Nomenat bisbe de Pamplona. |
| Antonio Corrionero | 1621-1633 | |
| Cristóbal de la Cámara y Murga | 1635-1641 | |
| Juan de Valenzuela y Velázquez | 1642-1645 | |
| Juan Ortiz de Zárate | 1645-1646 | |
| Francisco Diego de Alarcón y Covarrubias | 1646-1648 | Nomenat bisbe de Pamplona. |
| Pedro Carrillo de Acuña y Bureba | 1648-1655 | Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la. |
| Juan Pérez Delgado | 1655-1657 | Nomenat arquebisbe de Burgos. |
| Antonio Peña Hermosa | 1657-1659 | Nomenat bisbe de Màlaga. |
| Francisco Antonio Díaz de Cabrera | 1660-1661 | |
| Gabriel de Esparza y Pérez | 1662-1670 | Nomenat bisbe de Calahorra. |
| Francisco de Seijas y Losada | 1670-1681 | Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la. |
| Pedro de Salazar y Gutiérrez de Toledo | 1681-1686 | Nomenat bisbe de Còrdova. |
| José Cosío Barreda | 1687-1689 | |
| Martín Ascargota | 1689-1693 | Nomenat arquebisbe de Granada. |
| Francisco Calderón de la Barca y Nieto | 1693-1712 | |
| Silvestre García Escalona | 1714-1729 | |
| José Sancho y Granado | 1729-1748 | |
| José de Zorrilla de Sanmartín | 1749-1762 | |
| Felip Bertran | 1763-1783 | |
| Andrés José Barco y Espinosa | 1785-1794 | |
| Felipe Antonio Fernández Vallejo | 1794-1797 | Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la. |
| Antonio Tavira y Almazán | 1798-1807 | |
| Gerardo Vázquez Parga | 1807-1821 | |
| Agustín Lorenzo Varela y Temes | 1824-1849 | |
| Salvador Sanz y Grado | 1850-1851 | |
| Antolín García Lozano | 1851-1852 | |
| Fernando de la Puente y Primo de Rivera | 1852-1857 | |
| Anastasio Rodrigo y Yusto | 1857-1867 | Nomenat arquebisbe de Burgos. |
| Joaquim Lluch i Garriga | 1868-1874 | Nomenat bisbe de Barcelona. |
| Narciso Martínez Izquierdo | 1874-1885 | Nomenat bisbe de Madrid. |
| Tomás Genaro de Cámara y Castro | 1885-1904 | |
| Francisco Javier Valdés y Noriega | 1904-1913 | |
| Julián de Diego y García-Alcolea | 1913-1923 | Nomenat patriarca de les Índies Occidentals. |
| Ángel Regueras y López | 1923-1924 | |
| Francisco Frutos y Valiente | 1925-1933 | |
| Enric Pla i Deniel | 1935-1941 | Nomenat arquebisbe de Toledo. |
| Francisco Barbado y Viejo | 1942-1964 | |
| Mauro Rubio Repullés | 1963-1995 | Es retira del càrrec. |
| Braulio Rodríguez Plaza | 1995-2002 | Nomenat arquebisbe de Valladolid. |
| Carlos López Hernández | 2003-Actualitat | |
Referències
[modifica]- ↑ Cheney, David M. «Diocese of Salamanca» (en anglès). catholic-hierarchy. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ Vicente Bajo, 1901, p. 13.
- ↑ Flórez, 1796, p. 284.
- ↑ Flórez, 1796, p. 285.
- ↑ Flórez, 1796, p. 286.
- ↑ Dorado, 1776, p. 60-61.
- ↑ 7,0 7,1 Flórez, 1796, p. 288.
- ↑ Flórez, 1796, p. 289.
- ↑ «Dulcidio» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1796, p. 294.
- ↑ Monsalvo Anton, 2012, p. 779.
- ↑ Nieto Soria, 1993, p. 426.
- ↑ Nieto Soria, 1993, p. 421.
- ↑ Nieto Soria, 1993, p. 453.
- ↑ Nieto Soria, 1993, p. 444.
- ↑ Nieto Soria, 1993, p. 456.
- ↑ Vicente Bajo, 1901, p. 79.
- ↑ Vicente Bajo, 1901, p. 103.
Bibliografia
[modifica]- Dorado, Bernardo. Compendio historico de la ciudad de Salamanca (en castellà). Salamanca: Por Juan Antonio de Lasanta, 1776.
- Flórez, Enrique. España Sagrada: teatro geographico-historico de la Iglesia de España (en castellà). Tom XIV. Madrid: Oficina de Pedro Mártir, 1796.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los Reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom III. Madrid: Per Diego Díaz de la Carrera, 1650.
- Monsalvo Anton, José María. «Zamora y Salamanca en la Alta Edad Media según la cronística cristiana». A: Mundos medievales: espacios, sociedad y poder (en castellà). Santander: Ediciones Universidad de Cantabria, 2012. ISBN 978-84-8102-650-4.
- Nieto Soria, José Manuel. Iglesia y génesis del estado moderno en Castilla (1369-1480) (en castellà). Madrid: Editorial Complutense, 1993. ISBN 978-7491-485-X.
- Vicente Bajo, Juan Antonio. Episcopologio salmantino (en castellà). Salamanca: Imprenta de Calatrava, 1901.