Llista de monarques anglesos

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Escut d'Anglaterra, 1558–1603

La monarquia del Regne d'Anglaterra comença amb Alfred el Gran (Alfred the Great) i acaba amb la reina Anne (Anna, Reina de Gran Bretanya), que va esdevenir Regne de Gran Bretanya quan el Regne d'Anglaterra es va fusionar amb el Regne d'Escòcia per a formar una unió l'any 1707. En els anys posteriors es consideren com Reis britànics.

Per exemple, Offa, rei de Mercia, i Egbert, rei de Wessex, de vegades es descriuen com reis d'Anglaterra popularment, però no ho fan tots els historiadors. Alfred el Gran va utilitzar el títol de rei dels Angles i dels Saxons (King of the Angles and Saxons) i és qui inicial la llista de sota. El seu fill Eduard el Vell (Edward the Elder) conquerí el Danelaw oriental, però va ser el seu fill Æthelstan el primer rei a governar tota Anglaterra quan va conquerir Northumbria l'any 927, i alguns historiadors moderns el consideren com el primer rei d'Anglaterra.[1][2]

El Principat de Gal·les (Principality of Wales) va ser incorporat al Regne d'Anglaterra dota l'Estatut de Rhudlan (Statute of Rhuddlan) l'any 1284, i l'any 1301 el rei Eduard I d'Anglaterra investí el seu fill primogènit, el futur rei Eduard II d'Anglaterra, com Príncep de Gal·les (Prince of Wales).

Títol reial[modifica]

El títol estàndard per a tots els monarques des de Æthelstan fins al temps de King John va ser en llatí: Rex Anglorum ("Rei dels anglesos"). A més, molts dels reis pre-normands tenien altres títols, com per exemple:

  • Æthelstan: Rex totius Britanniae ("Rei de tota la Bretanya")
  • Edmund el Magnificent: Rex Britanniæ ("Rei de Bretanya") i Rex Anglorum cæterarumque gentium gobernator et rector ("Rei dels anglesos i d'altres pobles governador i director")
  • Eadred: Regis qui regimina regnorum Angulsaxna, Norþhymbra, Paganorum, Brettonumque
  • Eadwig el Bell: Rex nutu Dei Angulsæxna et Northanhumbrorum imperator paganorum gubernator Breotonumque propugnator
  • Edgar el Pacificador: Totius Albionis finitimorumque regum basileus
  • Canut: Rex Anglorum totiusque Brittannice orbis gubernator et rector i Brytannie totius Anglorum monarchus

En la conquesta normanda d'Anglaterra Rex Anglorum va romandre com a estàndard, amb un ús ocasional de Rex Anglie ("Rei d'Anglaterra"). L'Emperadriu Matilda era Domina Anglorum ("Dama dels anglesos").

En temps del rei Joan i més enllà tots els altres títols van ser substituïts pel de Rex o Regina Anglie.

El 1604 James VI i I, adoptaren el títol de King of Great Britain. Tanmateix els parlaments anglès i escocès no van reconèixer aquest títol fins a la llei d'Unió (Acts of Union) de 1707 sota la reina Anne ( Queen of Great Britain).[3]

Gràfic en el temps dels monarques anglesos[modifica]

Anne, Queen of Great BritainMary II of EnglandWilliam III of EnglandJames II of EnglandCharles II of EnglandRichard CromwellOliver CromwellCharles I of EnglandJames VI and IElizabeth I of EnglandPhilip II of SpainMary I of EnglandLady Jane GreyEdward VI of EnglandHenry VIII of EnglandHenry VII of EnglandRichard III of EnglandEdward V of EnglandEdward IV of EnglandHenry VI of EnglandEdward IV of EnglandHenry VI of EnglandHenry V of EnglandHenry IV of EnglandRichard II of EnglandEdward III of EnglandEdward II of EnglandEdward I of EnglandHenry III of EnglandJohn, King of EnglandRichard I of EnglandHenry the Young KingHenry II of EnglandEmpress MatildaStephen, King of EnglandHenry I of EnglandWilliam II of EnglandWilliam I of EnglandEdgar the ÆthelingHarold GodwinsonEdward the ConfessorHarthacnutHarold HarefootCnut the GreatEdmund IronsideÆthelred the UnreadySweyn ForkbeardÆthelred the UnreadyEdward the MartyrEdgar the PeacefulEadwigEadredEdmund IÆthelstanCommonwealth of EnglandHouse of StuartTudor DynastyHouse of YorkHouse of LancasterHouse of PlantagenetAngevinsNormansHouse of KnýtlingaHouse of Wessex


Notes[modifica]

  1. Handbook of British Chronology. 3a ed.. Royal Historical Society, 1996, p. 25. ISBN 0-521-56350-X. 
  2. Keynes, Simon. «Rulers of the English, c.450–1066». A: The Blackwell Encyclopedia of Anglo-Saxon England. Blackwell Publishing, 2001. ISBN 978-0-631-22492-1. 
  3. After the personal union of the crowns, James was the first to style himself King of Great Britain, but the title was rejected by the English Parliament and had no basis in law. The Parliament of Scotland also opposed it. Croft, p67; Wilson, pp249–252. See also the early history of the Union Flag.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de monarques anglesos Modifica l'enllaç a Wikidata