Llora mostelina
Russula mustelina  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula mustelina Fr., 1838 | ||||||||
La llora mostelina [1][2](Russula mustelina) és un llora molt massíssa, de carn dura, que apareix mig enterrada i rebentant el terra, de barret bru i que, en néixer, es confon fàcilement amb un cep.[3]
Morfologia[modifica]
Bolet que massís, carnós i ferm; de mida mitjana a gran; amb barrets de fins a 15 cm de diàmetre; barret subglobós de jove, convex i deprimit d’adult; de color relativament uniforme, de bru ocraci a bru vermellós i bru avellana (color de mustela); superfície llisa, greixosa i brillant en temps humid, mat i rugulosa en temps sec; separable més enllà de la meitat del radi; marge involut fins molt tard, agut i pentinat en l’adult.[1][2][3][4][5]
Làmines molt denses; greixoses; forcades i anastomitzades vora la cama; cremoses; es taquen de bru rovell en envellir; intervenades.
Cama robusta; de ferma a endurida; de cilíndrica a obesa; d’interior cavernós; de superfície llisa, pruïnosa a la part apical; de blanca a tacada de bru o gairebé completament bruna.
Carn dura, compacta; blanca, engrogueix sota la cutícula; al frec embruneix, al tast dolça, d’avellana; olor de suau a inapreciable. Esporada crema.
Hàbitat[modifica]
Comú; des de finals de primavera a tardor; només en sòls àcids, pobres; pròpia de l’estatge subalpí; només sota coníferes, vora avet i pi negre.[2][4][3][5]
Observacions[modifica]
Carn + Fe2+: de bru vermellós o taronja a rosa salmó; intensa.
Es pot confondre amb la vinosa de pi negre (Russula integra) que viu en ambients similars, però en aquesta darrera les làmines no són greixoses i són cremoses de joves però grogues en la maduresa i no es taquen de bru en envellir.[2][4]
Comestibilitat[modifica]
Comestible; excel·lent; de carn molt abundant; eliminar les cames; al forn o en cremes.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sarnari, Mauro. Monografia illustrata del genere Russula in Europa, Tomo primo. Terni: Associazione Micologica Bresadola, 1998.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Llistosella, Jaume. Russulals de Catalunya i de les Illes Balears, Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. ISBN 978-84-475-2089-3.
- ↑ 5,0 5,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.